Lluç al forn

Fàcil de preparar i excel.lent sabor. El lluç, si és del nord, sortirà més gran i melós, tot i que també es pot fer amb lluços més petits de la mediterrània.

• un lluç d'un kilo i mig sense dents ni ulls i marcat per al nombre de talls finals que volguem fer-ne
• patates blanques i cebes de figueres
• un got de vi blanc
• all, julivert i oli d'oliva a dojo
  

1. posem la ceba i les patates tallades a rodanxes fines al fons de la plata. Hi afegim l'all i el julivert ben picats i ho salpebrem. Podem afegir-hi el got de vi.
   
2. millor precuinar aquest fons durant 10-15 minuts al forn per tal de fer una mica les patates. És preferible usar el ventilador del forn, per tal d'anar eliminant l'excés de líquid.
   
3. Posem sobre aquest llit el lluç sencer i marcat. Salpebrem especialment la zona dels talls i hi afegim un petit raig de llimona. Podem posar petits troços de llimona als talls per decorar. Ho ruixem tot amb oli d'oliva.
   
4. Al forn un mínim de 30 minuts controlant que no se'ns recogui ni es ressequi.

És ideal per tenir-lo tot preparat i posar-lo al forn tot just arribin els convidats. Un plat que difícilment pot sortir malament.

Pollastre a l'allet de la Nuri

Una recepta que va de conya quan tens uns convidats sorpresa i només tens uns talls de pollastre al congelador. La Nuri ha fet sempre els delits dels seus fills (i néts) amb aquest plat màgicament fàcil de reunió familiar dominical. I si no que li preguntin a l'O.

• pollastre tallat a trossets si pot ser
• oli d'oliva verge
• una copa (no copeta) de conyac o, millor, de bon whisky irlandès
• all i julivert

No hi ha res més fàcil de fer, però l'ordre dels ingredients és crític.

1. a una paella fonda o una cassola ampla tirem els talls de pollastre sobre l'oli roent i els daurem a banda i banda
2. quan estiguin daurats afegim el conyac i deixem a foc més baix una estona. Un cop fet això es pot deixar per una estona sense foc, esperant l'hora d'arribada del J. i la Y.
   
3. just 2 minuts abans de servir, amb el pollastre novament calent, afegim una picada generosa d'all i julivert (fresc, si us plau!). Un minutet i al plat

recepta, sens dubte, poc calòrica,... i menys tenint en compte que sucarem un bon nombre de bocins de pa i acompanyarem d'una (o dues) cervesa(es) o un vinet a granel de Garriguella. Casi ná...
Per acabar-ho d'adobar, podeu fer, ara que n'és lèpoca i les pluges han estat tan generoses aquesta tardor (ein?), d'uns bons rovellons a la planxa, aprofitant l'all i julivert sobrant.

qui és la Mano?

Doncs si per casualitat algú de vosaltres s'ha preguntat sobre l'aspecte de la Mano a la dreta en teniu una bona foto. Un pèl passada, però significativa...

Civet de porc senglar

L'estrella de les receptes de la Mano, molt adequada per zones com el nostre estimat Alt Empordà, on encara pots trobar caçadors del poble que saben el què es fan (i no només psicòpates armats que no distingeixen un senglar d'un conill). Malauradament els canvis en les xarxes ecològiques dels nostres boscos i en l'ús del camp durant les darreres dècades han fet augmentar i molt el nombre de senglars, amb la qual cosa és útil tenir caçadors a prop que ens proveeixin de material per aquest excel.lent àpat.
Contràriament al què hom sovint pensa, fer un civet no és difícil, tot i que cal tenir la previsió de tenir-lo en maceració un temps adequat abans de cuinar-lo.

No ho he provat mai, però suposo que un civet d'isard o de cèrvol deu quedar igual de bé.

Ingredients:

• 1 Kg de porc senglar
• 2 litres de vi negre
• una ceba gran
• porro, api i pastanaga
• mitja cabeça d'alls
• un grapat de castanyes
  
• una branca de farigola i una de romaní; una fulla de llorer
• addicionalment podem fer un puré de poma com expliquem a la recepta del fricandó
  

1. tallem el porc senglar a troços petits (mida estofat) i el deixem en maceració durant un mínim de 24 hores amb 1 l de vi, la ceba, el porro, api i pastanaga, tot ben picat.
2. colem tot el material i rebutjem el líquid
3. seleccionem el senglar, el salpebrem i el saltejem amb una mica d'oli
4. posem les castanyes pelades en remull durant un mímin de 15 minuts
   
5. Afegim les verdures reservades, la farigola, el romaní, el llorer i els alls picats;
   
6. Hi tirem també les castanyes
7. Afegim 1 l de vi i deixem fent xup xup durant unes bones tres hores

Fàcil, no? Resultat: BRUTAL!
Si a sobre ho acompanyem d'una mica de poma confitada ni te cuento

Pastís de xocolata

Una de les petites meravelles que es poden fer en una estona perduda de diumenge al matí. No apte per diabètics ni per dietes salvatges... (gràcies Anna i Oriol)

• 200 g de xocolata negra (amb un bo percentatge de cacau)
  
• 200 g de sucre
• 5 ous
• 2 cullarades de farina ben plenes
• aproximadament 13 g de llevat Royal o similar
• 200 g de mantega

1. fondre al bany maria la xocolata amb una mica d'aigua per que no es cremi
2. afegir el sucre un cop la xocolata estigui fosa i remenar
   
3. afegir la mantega que prèviament haurem desfet a part
4. afegir una barreja de la farina i el llevat. Sempre queda molt millor si ho passem tot per un "xino"
5. afegir els ous
6. posar la barreja en una plata de forn prèviament calenta a 180 graus (tenim forn elèctric i en uns 30 ó 40 minuts tenim el pastís cuit)

Si disposeu de nata muntada (els petits tetra briks que venen al super donen una nata ben bona amb certa paciència... tot i que si teniu una bona pastisseria a prop encara millor) acabeu de preparar un postre digne de can Narra.

Llonzes de porc amb all i julivert

Les llonzes de porc al forn sempre donen bon resultat i no fan mal a la butxaca. Amb all i julivert prenen molt bon gust.

Ingredients

• 4 llonzes de porc
• dos dents d'all
• julivert
  
• pebre vermell dolç o pebre negre
• 2 cullerades d'oli (d'oliva, per descomptat)
  

Procediment

1. prenem les llonzes i les sal pebrem
2. trinxem l'all i el julivert
3. afegim l'oli a la picada
4. arrebossem les llonzes amb la picada
5. ho posem al forn durant 20 minuts en una safata untada d'oli

Si voleu ho podeu acompanyar amb unes patates i cebeta al forn, o bé passades per la paella amb una mica d'oli

fricandó

Un dels meus plats preferits. Fàcil de preparar i que sempre triomfa, especialment si l'acompanyem d'un arròs bullit o bé de poma al forn. en el cas de gent com jo i la meva parella, que acostumem a dinar davant de l'ordinador els dies de feina, és un plat que guanya fins i tot cuinant-lo el cap de setmana i deixant-lo preparat per ser consumit al cap d'uns dies. En aquest cas només us cal fer un arròs bullidet abans de marxar de casa i teniu un dinar del 7 portes!

• 1 kilo de carn de vedella, no cal que sigui tallada massa fina. El tipus de carn és important per tal de no tenir un resultat massa ple de "fils", però com veurem és més important el temps de cocció. Demaneu culatilla, revés d'espatlla o llata o bé simplement carn per fricandó a la vostra carnisseria preferida (al mercat del Poblenou o can Joan i Elena de Garriguella et tracten excel.lentment, si voleu un parell de consells esbiaixats...)
  
• bolets. Típicament la gent usa moixernons, que cal posar en aigua tèbia per hidratar-los si venen en sobrets. No obstant, usant qualsevol pot de bolets en conserva s'aconsegueix un resultat esplèndid, si no teniu accés a bolets frescos. La quantitat? al vostre gust
  
• oli d'oliva, per variar
  
• sal, pebre
• una branca de farigola, mitja fulla de llorer i si pot ser també una branca de romaní
  

1. Salpebrem la carn i l'enfarinem. Tot seguit la posem a fregir en oli d'oliva ben calent. Apartem els talls un cop cuits moolt lleugerament. La meva dona li diu fer un "plis-plas", que no crec que necessiti ser aclarit, oi?.
   
2. En una altra paella o cassola, prou gran per disposar-hi els talls de carn després, sofregim la ceba, hi afegim un tomàquet picat un cop doradeta i finalment hi afegim les dents d'all i la mitja fulla de llorer. Afegir l'all al final ens assegura no torrar-lo, però també es pot afegir abans que el tomàquet i afegir aquest de seguida que l'all deixi anar la seva oloreta.
3. Afegim els talls de carn a la cassola i tot seguit aigua fins que quedi coberta la carn. Afegim la farigola i el romaní i ho deixem fent xup xup durant una bona estona. N'hi ha que hi afegeixen cervesa per ajudar a desfer la carn i que la cocció duri menys, però no hi ha com un fricandó fet amb moooooolta calma. En el meu cas acostumo a deixar-lo a foc lent durant gairebé dues hores
   
4. Quan ja comenci a consumir-se el líquid és un bon moment per afegir-hi els bolets.

Per acompanyar he provat dues opcions excel.lents: un arròs bullit (amb una fulla de llorer, que no falti aquest detall mai) o bé un parell de pomes pelades, tallades a bocinets i cuites a foc lent amb molt poca aigua (especialment si són les fantàstiques Golden de Lleida, que ja duen molt de líquid). Altra gent m'ha comentat que fent les pomes al forn s'aconsegueix un resultat immillorable.

Si ho feu tot ben poc a poc, és un dels plats més melosos i fàcils de fer de la nostra (nostra? en sóc ignorant ara mateix...) cuina.

Disfruteu!

Pa de pessic de iogurt

El clàssic pa de pessic que (en principi...) sempre surt bé si respectes les proporcions. El truc és usar el pot del iogurt com sofisticada i precisa eina de mesura

• 1 iogurt
• 1 mesura (el volum del pot de iogurt buit) d'oli
• 2 mesures de sucre
• 3 mesures de farina
• 3 ous
• 1 sobre de llevat en pols

Tot ben barrejadet i, au, cap a al forn ben calent durant 20 minuts. Un truc que surt prou bé és separar el rovell de la clara dels ous, batre la clara a punt de neu (si no ho podeu fer a mà per què esteu ja vellets com jo proveu d'usar una batedora com la que vam treure dels punts de la tarja RACC... val la pena! la batedora, no pas arruinar-se amb la tarja pels maleïts punts) i usar aquesta per la barreja. Un cop feta una massa escumosa afegir-hi els rovells.


...i ja sabeu... a disfrutar!

Panellets

Com no sempre ha d'haver en un receptari un espai pels panellets. Cadascú els fa amb el seu toc personal i crec que aquesta recpeta és directament de la meva estimada Mano.

• 1 patata (sí, ja sé que comencem malament als ulls dels puristes...)
• 200 gr de sucre
• 1 llimona
• 250 gr d'ametlla ratllada
• 2 ous
• maizena
• pinyons

1. bullim la patata amb pell
2. la pelem i en fem un puré
3. barregem la patata amb 200 gr de sucre i ratlladura de llimona
4. deixem que es refredi
5. afegim l'ametlla i un rovell d'ou
6. de la massa en fem boles, que passem per maizena i per la clara de l'ou
7. decorem amb pinyons
8. pintem amb rovell d'ou i gratinem al forn

Evidentment hi ha mil i una opcions de fer-los a partir del punt 5. Només ens atura la imaginació i els ingredients que tinguem: codony, cafè...

...i a disfrutar!

Xatonada

Aquesta recepta la vaig treure d'algun lloc web fa un temps, però val a dir que és similar a la què ens fa la Mano sovint. Tant se val d'on ve, la veritat és que és genial...

Per a la salsa:

• 100 g d'ametlles
• 80 g d'avellanes
• 1 nyora escaldada (no pas escalivada....!! bé, si aconseguiu pelar una nyora escalivada truqueu en Ferran Adrià que us fitxa a l'instant)
• 1 llesca de pa fregit
• mig bitxo (opcional)
• mitja ceba escalivada
• 1 cabeça d'alls escalivada
• 3 tomàquets escalivats
• oli, vinagre, sal i pebre vermell
  

Per al plat:

• 2 escaroles
• 120 g de bacallà esqueixat
• 120 grams de tonyina en oli
  
• 4 filets d'anxova
• 80 g d'olives arbequines

1. Agafeu un morter, poseu-hi la sal i trinxeu-hi els següents elements en aquest ordre:
1. ametlles, avellanes, fins aconseguir una pasta ben fina
2. ceba, nyora, bitxo, pebre vermell, pa fregit,
3. alls, tomàquet, oli i vinagre
2. un cop acabat el romesco es barreja amb l'escarola neta i ben escorreguda. Ho deixeu reposar unes hores
3. en servir el plat afegiu-hi el bacallà esqueixat (i dessalat, és clar), la tonyina, els filets d'anxova i les olives

Si hi poseu al costat una truita de fesolets, la cosa pot ser absolutament orgàsmica....

...i a disfrutar!

Pizza

Aquesta recepta la vam aconseguir a Los Angeles del nostre estimat Ernesto, argentí d'arrels calabreses que va aprendre-la de la seva àvia. Val la pena de seguir-la si no disposeu de la farina ja preparada per a la pizza. Atenció amb les proporcions, gairebé tan crítiques com la gràcia en fer la massa...

• 500 grams de farina (no posar-la tota de cop)
  
• 10 grams de llevat
• 6 cullarades d'oli d'oliva
• 1 cullarada de sucre
• sal

1. en un got d'aigua tèbia (de l'aixeta) tirar-hi el llevat i el sucre. Deixar que hi suri una escuma que fa el llevat
2. fer un volcà amb la farina (reservant-ne una mica per si de cas)
3. tirar-hi l'escuma del llevat, l'oli, una mica de sal i començar a remenar
4. afegir-hi l'aigua restant
5. fer la massa durant 10 minuts interminables de merdejar el material (amb tot l'amor possible i ficant-hi a consciència els dits. És crític que la massa s'oxigeni
6. Un cop feta una bola, untar-la d'oli i posar-la en un bol prou gran. Cobrir-la amb un plàstic i deixar-la reposar durant una hora. És bo que la poseu en un lloc càlid (sobre una estufa si esteu a l'hivern, dins del forn a teperatura baixa...) per tal que el llevat visqui enganyat, es senti com a casa i no sospiti que aviat el torrarem al forn (vaja, força similar al què ens passa sovint als homes).
7. Quan s'hagi doblat el volum, separar en dues porcions per fer-ne dues pizzes fines (millor que una de gruixuda).
   

Un truc que va molt bé és torrar primer una mica la pasta extesa sola al forn, abans d'afegir-hi els ingredients. La salsa es pot fer de forma molt simple:

1. sofregiu una mica de ceba i quan estigui dauradeta hi afegiu l'all i immediatament després un parell de tomàquets ben triturats.
2. Deixeu fer xup-xup una estona i afegiu-hi una bona dosi d'orenga, tot salant al gust de cadascú. Reduiu la salsa per que no quedi massa líquida (us mullaria en excés la pasta)
   
3. Aquesta salsa es pot untar sobre la pizza pre-cuita i al damunt, mozarella ratllada o en llesques i.... el què us dicti el cor en aquell moment!

i a disfrutar!!