diumenge, 8 de novembre de 2009

Congre amb salsa verda i patates

Quan la logística del cap de setmana ja em feia intuir que no podríem passar pel mercat a comprar peix, em vaig trobar de miracle a la cantonada de Llull amb Marià Aguiló i vaig aprofitar per omplir el cistell amb uns musclos, un popet que tinc fent xup xup i un congre sencer que estava a 4 euros. Mai havia fet congre de cap altra manera que no fos en un fumet, o sigui que vaig decidir provar sort amb una adaptació de la recepta del lluç amb salsa verda. La diferència amb l'habitual és que aquí aprofito per fer-hi unes patatetes (que han acabat fent llepar els dits els meus fills) amb el brou del peix. Tot plegat, una mitja hora de feina que val realment la pena.
  • 1 kilo de congre, reservant a meitat de la cua per al fumet (té encara més espines, si això és possible!),
  • 3-4 patates mitjanes tallades en trossos grans
  • all, julivert i una mica de farina
  • pel fumet, algunes espines i caps, del propi congre, si cal, a més de ceba, pastanaga i porro
  • un got de vi blanc (un Chardonnay de Raimat ha fet el pes, aquest cop)
  1. demanem que ens tallin el congre en rodanxes no massa grans a la part de la panxa, la que farem servir de tall; amb la resta, fem un fumet amb una mica de sofregit de ceba i cobrint-ho amb aigua en una altra cassola (podem afegir pastanaga i porro);
  2. mentre es fa el fumet sofregim molt lleugerament all i julivert en una cassola plana i de seguida que l'all tregui l'aroma hi tirem una mica de farina mentre no parem de remenar;
  3. un cop espessit, afegim les patates tallades a trossos grans i les barregem bé amb la salseta; tot seguit cobrim lleugerament amb el fumet i el got de vi i deixem que es coguin les patates mentre es redueix el líquid;
  4. quan les patates ja estan fetes, afegim els trossos ja salats de congre i els deixem fent xup, xup 5 minuts
Ja podeu ben sucar-hi pa...
Evidenment, es pot canviar el congre per un peix més "noble", com el lluç o el rap. De tota manera el toc del brou de peix és fonamental (he vist alguns blocs on recomanen fer servir una pastilla de brou preparat i lluç congelat; allà vosaltres, però realment no és cap problema deixar fent-se un petit brou amb el que hàgiu comprat al mercat).

dilluns, 2 de novembre de 2009

Els cigrons de la iaia Nuri

Quan era petit odiava aquest plat. Alguna cosa hi havia que el meu paladar no podia soportar. Ara, en canvi, el color, el gust i el tacte terrosos dels cigrons em torna boig, i me'ls menjo crus, en brou, a la manera de la iaia Nuri... I avui que finalment comença el mal temps, doncs m'ha vingut de gust fer-ne el primer plat del curs.

Aquest cop els he bullit com em recomanava en Luís. Bullir cigrons no és pas cosa de fer sense pensar. Cal que els llencem a l'aigua bullint i que aquesta no deixi de fer-ho. Sense sal! La sal s'afegeix un cop cuits. Però no ens avancem:
  • 1 kilo de cigrons secs
  • 4 ous durs
  • una ceba i 2-3 tomàquets madurs mitjans.
  • per la picada: dues dents d'all, una mica de julivert del jardí, 25-50 gr d'ametlles torrades i un bri de safrà
  1. posem els cigrons un dia sencer en remull, si pot ser amb una mica de bicarbonat per ajudar a estovar-los; en Luís em diu que a les Alpujarras, de petit, els refregava amb sal abans de ficar en remull, mentre amb un ull vigilava el foc i amb l'altra els seus germans petits.
  2. Escorrem els cigrons, posem aigua a escalfar i quan aquesta estigui bullint afegim els cigrons poc a poc, per tal que no es trenqui l'ebullició; aquest punt és crític, doncs si deixa de bullir els cigrons ja no continuaran estovant-se; a l'inici de bullir cal que anem treient l'escuma que es forma a la superfície amb una espàtula;
  3. al cap de dues hores (una horeta llarga amb olla a pressió) parem el foc si veiem que en agafar els cigrons amb el dit els podem xafar de forma fàcil (però sense que estiguin massa estovats!);
  4. Fem un sofregit amb una ceba i, un cop aquesta estigui dauradeta, 2 o tres tomàquets mitjans ben madurs. Quan estigui una mica fet, hi afegim els cigrons, una mica del líquid de cocció, i que faci xup xup una estona.
  5. En acabat, treiem del foc i afegim els ous durs que haurem fet a part, i una picada molent tots els ingredients esmentats. La M. i en F. disfruten ara mateix de valent fent la picada amb la mà de morter (és qüestió de temps sentir un ai!).
Al cap d'uns minuts ja ho podem servir o, en tot cas, reservar-ho per l'àpat del dia següent a la feina.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Sociable