diumenge, 7 de març de 2010

Bacallà a la llauna

No sé vosaltres, però els pocs cops que vaig a un restaurant intento demanar allò que normalment no faig a casa. I el rei dels plats en aquests casos és el bacallà. Sigui com sigui fet, si a la carta hi ha bacallà m'hi llenço de cap. Sovint és un llançament agosarat, a una mena de piscina buida o plena de gripaus, però d'altres el contacte de la pell cansada amb el medi líquid a temperatura perfecte no pot ser millor al.legoria. Exquisitesa al pal.ladar igual que a la pell.

I no és que no fem mai bacallà a casa, però val a dir 1) que és car (ja no és el peix barat que gastaven les nostres àvies) i 2) que l'organització (o millor la concentració, que pel cas...) per al procés de dessalat topa amb les exigències de criar tres monstres i fer feina 40 hores diàries.

Ahir, però, l'Esteve tenia uns meravellosos exemplars frescs a 7 euros el quilo i no me'n vaig poder estar. Volia fer-los al forn, per tenir un sopar lleuger, i al final he optat per fornejar-los a la llauna. Res més fàcil i ràpid:
  • un bacallà d'un parell de quilos, demanant que ens el tallin de dalt a baix (així aprofites l'espina i el cap per, amb unes galeretes i el què a la peixateria s'hagin deixat abandonat compradors inconscients en forma de cap de lluç o demés, fer un fumet de peix de ca l'ample)
  • julivert, farina de galeta, farina normal
  • mitja cabessa d'all
  • una punta de pebre vermell
  • un got de vi blanc
Bé, tan simple que fa pena de malgastar bits i ample de banda per explicar-ho
  1. Salem el bacallà (recordeu que era fresc, evidentment això canvia si l'heu dessalat), l'enfarinem i el passem lleugerament per oli d'oliva roent
  2. Mentrestant haurem posat una mica d'oli a una llauna (una plata de forn en els temps moderns de cuines de disseny), junt amb un rajolí (mig got) de vi blanc i una mica de pebre vermell
  3. Farem també una mica de picadeta generosa d'all, julivert, farina de galeta i una mica de pebre vermell. També podeu fer servir els alls per aromatitzar l'oli de fregir el peix, però és més fàcil que se us cremin i posar-los a la picada fa el mateix efecte (veure però actualització més avall)
  4. quan tinguem tot el bacallà posat a la llauna, cobrirem els talls generosament amb la picada
  5. I apa, al forn a gratinar 15-20 minuts
Sensacional, si jutgem la cara dels nens en menjar-se'l

Actualització Octubre 2015: cinc anys i mig després torno a la recepta, tot recuperant l'entusiasme pel bloc que vaig deixar massa temps abandonat. Deu ser una al·legoria dels nous temps que corren per les meves venes després de la travessa d'un desert on un bacallà hauria pogut semblar una broma de mal gust. Avui els talls de bacallà han estat acompanyats d'unes mongetes seques, posades alhora que el bacallà en unes cassoletes de fang individuals ben mones que vaig comprar fa uns dies. També val a dir que millor passar uns minuts per la paella la meitat dels alls junt amb el vi i el pebre, tot reduint la salsa una mica i cobrir els talls de bacallà un cop són a la llauna (o les cassoles). Deliciós!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Sociable