O hauria de dir "truita de circumstàncies"? No, que si no no us hauria enxampat al bloc. El cas és que això d'estar-se
fora de casa tants dies i tornar-me solter de cop m'ha fet recordar com de difícil és la intendència de la llar de qui viu sol. Preparar menjar cada dia vol una petita nevera amb el just, i prou, no fós cas que se'ns passés res.
Els llegums són un bon exemple de teca que dura dies un cop cuita i que, per tant, ens pot socórrer en un moment de pànic
típic per haver allargat massa la sessió de programació en C a la feina i no trobar res obert a Varsòvia. Avui ha estat un d'aquests dies, i he aprofitat que ahir vaig coure unes mongetes per fer-me una delicatessen de les que em recorden la meva infantesa a casa els meus pares, allà a prop del Casino del Masnou. "De circumstàncies" perquè el títol és molt bonic però no reflecteix que l'he fet amb el que tenia:
una planta d'alfàbrega que vaig comprar per 2zl. fa uns dies i que m'ha servit per arreglar uns quants àpats i un tros de formatge de cabra que ja em saludava amb mala llet cada cop que obria la nevera:
- aprox. 100g de mongetes seques
- 4 ous
- unes fulles d'alfàbrega
- una mica de formatge (l'he posat de cabra, però qualsevol serviria, fins i tot un manxec)
- Primer ens cal coure bé les mongetes. Això tìpicament ja ho haurem fet el dia abans. El procediment és simple però s'ha de fer bé:
- deixem les mongetes en remull tota una nit
- les escorrem bé i les fiquem a una petita olla ben cobertes d'aigua freda (sense sal!)
- les coem durant una bona estona (2 hores si es fa a pèl, menys si s'hi afegeix una mica de bicarbonat i amb 30-45 minuts ja n'hi haurà prou si disposem d'una olla a pressió)
- quan parem el foc (que no haurà interromput el bull de les mongetes en cap moment un cop s'hi hagi arribat) afegim la sal que es necessiti. Ho deixem refredar.
- Escorrem bé però sense passar-hi aigua.
- Agafem unes mongetes cuites com he explicat més a munt i les passem per la paella amb un parell de dents d'all tallades ben finetes. Res, 3-4 minuts.
- Mentrestant batem els ous a part i tot seguit hi aboquem les mongetes sofregides, tot remenant bé.
- Aquí podem afegir el que volguem, com en aquest cas les fulles d'alfàbrega ben picadetes i el formatge a bocinets.
- Sobre una paella molt calenta amb un minúscul rajolí d'oli per tal que no s'enganxi, fem la truita tot tombant-la de tant en tant i controlant el foc per tal que no se'ns cremi.
Disculpeu la mala qualitat de la foto. L'he tret amb l'única eina que tenia, la càmara del mac. Si ho acompanyeu amb una bona amanida, doncs la truita de mongetes sovint queda un pèl pesada, ja teniu un àpat ben apanyat. Si a sobre teniu un bon
Heus blanc, posem pel cas, vosaltres que el teniu més a prop, pot ser el súmmum.
Ah!, se m'oblidava! Evidentment no es tracta de cruspir-la tota en un dia. Es pot guardar la meitat i amb un dia més queda encara millor.
