Així doncs, passar d'una sopa de fideus japonesa a la recepta d'avui suposa un salt ben gran en molts aspectes, però aquest bloc no és l'espai adient per explicar-los. Quedem-nos només que més enllà del concepte "pasta", un yakisoba no s'assembla ni en pintura als spaghetti amb tòfona.
Cert és que he escollit quelcom ben simple per reprendre l'escriptura del bloc, però de vegades en la cerca de la simplicitat hi ha el secret de la felicitat. En això estem i aquí us deixo aquesta joia al paladar.
L'origen d'aquesta manera de preparar la pasta es troba a la Toscana, on el retrobament amb la vida va començar el proppassat estiu, de la mà dels meus nens i d'un viatge catàrtic cortesia d'Airbnb. La ruta ens va dur a casa del Fabio i la Paola i el seu gos tofonaire. Tot i que estàvem en el període inicial de cerca de tòfona blanca, la Paola ens en va trobar una ens va ensenyar a preparar-la com avui us explico. De tòfona blanca a negra va un petit món, però els plaers culinaris que ens provoquen van de la mà.
Ingredients (per a 4 golafres):
- 25 gr de tòfona negra (Tuber melanosporum); si te la regala la Mano en una visita al mercat de Vic és encara més deliciosa.
- 500-750g d'spaghetti. Hem usat spaghettini Gallo i han quedat genials.
- 50-75g de mantega comprada in extremis a darrer minut de diumenge a cal Bruguer.
Preparació (enrojolidorament simple):
- posem al foc aigua amb sal (i una mica de mantega si volem) i quan arrenca el bull hi tirem els spaghetti;
- en paral·lel, anem desfent la mantega en un bol mentre hi tirem unes cullerades d'aigua de bullir la pasta; hi podem ratllar una mica de tòfona perquè la mantega vagi agafant sabor;
- colem la pasta i la remenem intensament amb la mantega desfeta dins del bol;
- ratllem la resta de tòfona i servim immediatament, tot afegint un rajolí d'oli de Flix (o de Garriguella, o de les Garrigues, o... d'Espiel).
Simple? exageradament, gairebé insultant. Cal complicar-se més la vida? us asseguro que avui no. Ja se l'han complicada prou els polítics. Enjoy!
