Biftekia (hamburgueses gregues)

Hi ha plats que entren sols al repertori de casa només de llegir-los. Aquest ha estat el cas dels biftekia, unes hamburgueses gregues que tenen tot allò que convé a un sopar de divendres: són fàcils, no demanen gaire cerimònia i deixen la cuina amb aquella olor d’herbes bones que fa venir gana encara que un arribi cansat.

La gràcia és que no són ben bé hamburgueses “de les de sempre”. Aquí la carn queda més flonja, més aromàtica i amb un punt fresc molt agradable gràcies a la menta i el julivert. A més, porten un petit truc que ens ha agradat especialment: una mica d’aigua amb gas per amorosir la barreja. No és cap cosa de l’altre món, però fa feina.

A casa les hem imaginat dins d’un pa de pita o un pa de naan, amb una amanida al costat o amb unes patates al forn si volem fer festa grossa. Però també van perfectes tal qual, acabades de fer i menjades amb les mans mentre algú para taula i algú altre pregunta si en queden més. Molt fàcils i llamineres per repetir.

Biftekia gregues amb amanida de iogurt i tomàquet.
Autora: Amymoni Skeibrok, obra pròpia, 22 de maig de 2011.
Font: Wikimedia Commons, fitxer “Biftekia.jpg” .
Llicència: CC BY-SA 3.0 .

Ingredients:

• 500 g de carn picada de vedella
• 1 ceba ratllada o picada ben petita
• 1 pastanaga ratllada
• 30 g de farina de galeta
• 60 ml d’aigua amb gas
• 2 cullerades de vinagre de poma
• 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
• 1 culleradeta de menta fresca picada
• 1 culleradeta de julivert fresc picat
• sal
• pebre negre

Preparació:

1. En un bol gros barregem la carn picada amb la ceba, la pastanaga, el pa ratllat, la menta i el julivert.
2. Hi afegim l’aigua amb gas, el vinagre de poma i l’oli d’oliva. Salem i empebrem al gust.
3. Ho pastem bé durant tres o quatre minuts, fins que la barreja quedi homogènia i una mica esponjosa.
4. Tapem el bol i el deixem reposar a la nevera no com a mínim tres hores. Aquí hi ha part de la gràcia del plat, així que millor no fer curt.
5. Quan sigui l’hora de cuinar, formem peces ovalades o una mica allargades. Les pintem lleugerament amb oli i, si ens hi volem lluir, hi podem marcar unes ratlles suaus amb una forquilla.
6. Les coem en una planxa ben calenta o bé al forn prèviament escalfat a 200 graus. Els donem la volta només un cop i els deixem fins que quedin ben daurats per fora i cuits per dins.

Nosaltres els hem trobat especialment bons amb pa de naan, amanida de tomàquet i salsa tzatziki al costat.

Som-hi, que per fer un bon sopar no cal pas complicar-se gaire.

Pizza rustica o pastís de ricotta

No hi ha com un dissabte al matí de mercat per Vic per reprendre energies després d'una esgotadora mudança. Entre làmines de parquet, tires de sòcol i pots de 15 kilos de pintura, poder gaudir de la reformada cuina es feia imprescindible per donar sentit a tot plegat. Carro, prepara't, que anem a arrasar les parades de la plaça! Fruita de veritat, herbes per cuinar, pa de debò, unes sardines per sopar que han fet les delícies de tots els que avui estàvem a casa i, com no, un nou experiment culinari, aquest cop de la mà de Battitarano i Richardson i el seu adorable "The four seasons of Italian Cooking". Per a l'ocasió ens hem centrat en la cuina napolitana d'estiu i hem preparat una pizza rustica o pastís de ricotta que ens ha deixat a tots enamorats. Molt fàcil i bé de preu.

Ingredients:

Per a la massa:

• 240g de farina
• 125g de mantega Cadí
• 60g de margarina
• 90ml d'aigua

Per al farcit:

• mig kilo de ricotta
• 180g de mozzarel·la de búfala
• 50g de pernil del país (si, com a casa, espereu un fill, millor passeu abans per la paella sense oli el pernil fins que quedi ben cruixent, i així eviteu complicacions)
• 30g de parmesà, grana padano o pecorino (formaggio di fossa) ratllat
• 3 ous

Per decorar el pastís:

• un rovell d'ou

Preparació:

1. Comencem per fer la massa. Salem lleugerament la farina, que haurem posat en un bol gran, i hi afegim la mantega i la margarina tallades a bocinets molt petits. Amb els dits ens assegurem que la massa queda ben homogènia. Li donem forma de volcà i hi afegim l'aigua. Seguim treballant-ho amb els dits i en fem una bola compacta. Un cop feta, l'aplanem una mica, l'emboliquem amb película de plàstic i la deixem reposant a la nevera un mínim de dues hores.
2. Quan som a punt de fer el pastís, escalfem el forn a 175 graus i disposem 2/3 de la massa en un motlle baix de pastisseria (tipus quische) una mica pintat de mantega (o bé amb un paper de forn -nosaltres hem fet les dues coses), assegurant que la posem ben prima (no més de 3mm de gruix). La resta de la massa la reservem.
3. Per fer el farcit, barregem bé els formatges i el pernil amb els tres ous ben batuts fins que agafi una textura semilíquida. Aboquem aquesta barreja dins del motlle i l'escampem bé. Ens ha de quedar més d'un cm de marge de la massa de suport per tal de que no ens vessi quan ho coem al forn.
4. Amb la massa de farina restant, fem tires i decorem la superfície del pastís al nostre gust. Un cop fet això, pintem amb un pinzell de cuina les tires amb el rovell d'ou, una mica allargat amb aigua (res, una culleradeta). 
5. Ja podem posar el pastís al forn i el deixem coure tranquilament mentre veiem un episodi d'Outlander. Entre 65 i 70 minuts és suficient al nostre forn, i ens hem guiat perquè la superfície es mostrava prou torrada.
   

Les reaccions, esperables😊:

El que no sabien és que és fàcil inspirar-se amb un bon llibre de cuina davant...

Conill a la cervesa

Arribar tard de la feina té diverses lectures, una de les quals pot ser que he avançat amb les simulacions d'aquella proteïna que se'm resistia, o bé que no me n'he sortit d'acabar el paper del M. Sigui com sigui, i com que el pressupost familiar aquests dies està un pèl justet (per ser generosos...) he fet parada al BonArea per comprar un conill sencer, bé de preu i només necessitat de la meva expertesa (?) en fer-ne vuit trossos. Val a dir que la Kira ha gaudit com pocs dies dels menuts del conill després de tallar-lo.

La recepta és un punt aprofitada d'aquí i d'allà i un punt improvisada. Aquí la teniu per a un bon sopar  per a tres o quatre persones, amb una cocció de menys d'una hora total:

Ingredients:

• 1 conill tallat en vuit trossos
• 3-4 dents d'all
• un parell de cebes petites o una de gran
• farigola
• un parell de tomàquets madurs
• una fulla de llorer
• una llauna o (millor) tres quintos de cervesa (un d'ells és per beure'l mentre cuinem, és clar)
• una cullerada de farina

Preparació:

1. Salpebrem el conill i el daurem en una cassola de ferro. El reservem.
2. En el mateix oli hi sofregim, en aquest ordre: llorer i ceba, alls, tomàquet ratllat.
3. Un cop fet el sofregit hi afegim una cullerada de farina per espessir i que agafi consistència. 
4. Afegim una mica de farigola ja sigui en branca i fresca o de pot (com ha estat el meu cas avui, sense que hagi de sortir d'aquí).
5. Afegim la cervesa i deixem reduir una miqueta. Tot seguit hi col·loquem els trossots de conill i ho deixem coure a foc més lent uns 30 minuts, tot donant la volta al tall cada 10 minutets.

Som-hi que avui fan Polònia i volem sopar aviat!

Pollastre amb punxa

Quan s'ha comprat un bon pollastre rei de tres quilets de no res cal tenir un bon pla de cap de setmana per gastar-lo. Res millor que tots els nens dinin a casa i fem un àpat d'aquells per sucar-hi pa. I pocs cops millor dit.

Ben fàcil, i millor encara si el deixeu fent xup xup mentre passegeu amb tota la familia pel mercat del ram de Vic, en un dissabte lluminós i fresc com el d'avui d'inici d'abril.

Per inspirar-se, el millor és regirar entre els llibres de cuina de csasa. Avui m'he basat en l'edició del 1997 d'"El gran llibre de la Cuina Catalana" d'en Josep Lladonosa. Amb raó mai s'equivoca un anant a parar al Set Portes si l'ocasió s'ho val (i paga algú altre...).

Som-hi catalans, que la palla va cara!

Ingredients:

• un bon pollastre de pagès o un Rei tallat en 8 trossos (o més si els quarts són contundents, com era el cas del d'avui;
• un parell de pebrots vermells;
• una cabeça d'alls;
• vuit o deu (depèn de la mida) tomàquets madurs;
• julivert;
• canyella en pols; i
• brou (avui amb mig litre ja n'he tingut prou).

Preparació:

1. enrossim el pollastre salpebrat i empolsisat generosament amb canyella a una cassola amb un rajolí llarg d'oli d'oliva ben calent;
2. un cop enrossit hi afegim el pebrot tallat a tiretes;
3. passats uns minutets, afegim l'all picat ben finet fins que quedi ben rosadet;
4. hi afegim el juivert;
5. afegim els tomàquets, que prèviament hem passat per la batedora;
6. remenem bé, esperem un minutet i afegim el brou.

Tot plegat estava ben líquid i, per tal que el pollastre quedés ben tou, he tapat la cassola i ens hem anat a fer un tomb amb la família. Ben bé dues hores després el pollastre ja estava al punt i, per tal de treure l'excés de líquid, he destapat i he apujat el foc perquè s'evaporés. En 5-10 minuts el plat estava perfecte per ser servit. Si ho feu acomanyat amb un bon pa de can Bruguer, no us n'explico el resultat perquè se'm faria difícil i llarg. Només us dic que hem repetit tots!

Galtes de porc al forn

Res més fàcil i difícilment res més agraït. Viure a Osona també implica tenir accés a bons productes del porc, i això cal aprofitar-ho sempre que es pot.

Aquest diumenge hem fet galtes de porc per sopar. Ben senzill, tot i que requereix el seu temps de forn.

-una galta per persona
-una patata mitjana per persona
-5-6 tomàquets madurs
-una ceba gran
-mitja cabeça d'alls
-mig got de conyac
-farigola i romaní passats per l'123

Fem un parell de talls en forma de creu a les galtes perquè es coguin millor. Les salpebrem i les posem en una safata fonda al forn, amb un rajolí generós d'oli d'oliva.

Quan són rosades, afegim, per aquest ordre i en intèrvals de 5-10 minuts la ceba tallada gruixuda, els alls sencers pelats, els tomàquets tallats a quarts i, junt amb aquests, una bona quantitat de la picada d'herbes aromàtiques i el mig got de conyac. N'hi ha que hi tiren també una mica de brou per fer més amorós el plat. Sense brou també queda molt bo.

Ho deixem fent xup xup entre 30' i una hora, tot girant les galtes de tant en tant perquè es vagin coguent uniformement. Podem passar les verdures per un minipimer i un xino o deixar-les a la vista, i ja ho podem servir.

En paral·lel haurem pelat i tallat les patates en 2 o 4 trossos (depenent de com siguin de grans) i les haurem posat en una altra plata al forn salpebrades i amb un rajolí d'oli d'oliva. Es faran en uns 10-15'. La idea és servir-les calentes al mateix moment que les galtes.

Spaghetti de blat de moro amb salmó, musclos i gambes

Diumenge de logística complicada. Dos a taula i amb horari incert de dinar. Es prestava un plat de pasta. Recollint les sobralles del dia anterior: musclos al vapor que van quedar del dinar i un tall de salmó a la planxa que no ens vam acabar per sopar. Avui tocava, doncs, pasta amb salmó! És típic fer-la amb crema de llet, tot insultant la sensibilitat dels amics italians. Com a que, a més, volíem que se'ns posés bé, hem evitat llet i pasta amb gluten.

La recepta que ha sortit, explorant aquí i allà, inlcou fumet de peix, que és ben fàcil de preparar si acostumeu a demanar espines quan aneu a la peixateria i el congelador té prou capacitat per anar-ne guardant quan ho feu.

Ingredients:

-un fumet de peix com explica la Mano que s'ha de fer;
-100g d'spaghetti de blat de moro per persona;
-un tall de salmó fresc, passat per la planxa uns minuts sense que quedi molt fet;
-uns musclos al vapor;
-2-3 gambes senceres per persona;
-3 dents d'all i una ceba; i
-una albergínia o un carbassó.

En una paella grossa anem fent la salsa mentre en una cassola escalfem aigua amb sal per als spaghetti.
Per fer la salsa anem fregit els ingredients: primer els allets i l'albergínia o el carbassó i després les gambes, tot en el mateix oli. Un cop fregit cada element el reservem sobre paper de cuina absorbent.

Finalment sofregim una ceba, novament en el mateix oli. Si convé, un cop sofregida la ceba de manera que quedi transparent, retirem una mica de l'oli en excés, per tal que no quedi massa pesat el plat final.

Fem bullir els spahetti la meitat del temps que marca el paquet, els escorrrem i afegim a la paella. Els voldrem acabar de fer amb el brou de peix, que anirem afegint com si es tractés d'un risotto. Amb un parell de cullerots de brou n'hem tingut prou per a dues persones, però feu prova i error... Quan els spaghetti són gairebé fets, afegim el salmó que haurem esmicolat amb els dits, els musclos sense closca, les gambes, els allets i l'albergínia o el carbassó.

Un cop s'hagi begut el líquid la pasta ja ho podem servir, tot havent rectificat de sal i pebre.

Fàcil, ràpid, lleuger i per quedar com un senyoràs!

Conill amb cava i mostassa

Els dilluns de Pasqua són complicats a l'hora de cuinar perquè entre sortides de vacances amb la els de casa i visities obligades (i gaudides!) a la resta de la familia no queda massa temps per planificar i menys per comprar. Així que aprofitant la ruta amb cotxe per la Catalunya interior d'aquest dissabte passat i l'aturada obligada a Solsona per passejar pel seu preciós centre històric, vam aturar-nos a la carnisseria per comprar una mica de conill per avui.

Per tal de superar les receptes de conill a la cassola i conill amb escabetx ja massa més que amanides que tinc al blog he decidit tastar-lo amb mostassa. I com que no teníem vi blanc l'hem fet amb una ampolla de cava que madurava lentament a la nevera des del Nadal. Ben fàcil i ràpid si heu posat el conill una estona en maceració.

Ingredients:

1. 2 conills (érem 5 i ens n'ha sobrat per un parell de carmanyoles aquesta setmana)
2. una ampolla de cava
3. 5 dents d'all senceres sense pelar
4. mig pot de mostassa de Dijon
5. dues cebes grans

Preparació

1. Salpebrem el conill i l'untem amb mostassa. Hi afegim un got de cava. El deixem dins d'un bol a la nevera, si podem, un mínim d'una horeta.
2. Quan faltin 45' per dinar el fregim amb abundant oli i el reservem
3. En l'oli que ha deixat hi fem les dues cebes ben trinxades i a mig coure hi afegim les dents d'all.
4. Finalment, afegim el conill, el cava que ens quedi (i que no ens hàgim pres mentre cuinàvem) i ho deixem reduir mitja horeta

Una delícia. Si heu pogut comprar una mica de pa com cal fareu que tota la família s'hi suqui els dits una bona estona mentre esperen la mona.