El bambalouni és una mena de bunyol tunisià gros, tendre i fregit. Porta farina, oli i molt d'amor al coure'l. Es menja calent, ensucrat, i fa olor de berenar de carrer, de vacances i de dits lleugerament enganxosos. Vaja, parent proper dels "xurros". No és una recepta per fer cada dia, però sí per un diumenge mandrós, una tarda amb criatures o un dia que demani una mica de festa sense haver d’encendre el forn. En F ha rematat el sopar amb aquesta meravella.
Ingredients:
- 500 g de farina de força
- 300 ml d’aigua tèbia, aproximadament
- 10 g de llevat fresc o 4 g de llevat sec de forner
- 1 culleradeta de sucre
- 1 culleradeta de sal
- 1 cullerada d’oli d’oliva suau o de gira-sol
- oli abundant per fregir
- sucre per arrebossar
Imatge: Bambalouni, per Ali bannour, llicència CC BY-SA 4.0.
Preparació:
- Desfem el llevat i el sucre en una part de l’aigua tèbia i ho deixem reposar cinc minuts.
- En un bol gros posem la farina i la sal. Hi afegim el llevat desfet, l’oli i la resta d’aigua de mica en mica.
- Pastem fins a tenir una massa enganxosa però elàstica. No cal que sigui una bola perfecta; aquí la gràcia és una massa hidratada i viva.
- Tapem el bol i deixem llevar una hora i mitja, o fins que dobli el volum.
- Amb les mans untades d’oli, agafem porcions de massa i els fem un forat al mig, com si fossin rosquilles irregulars.
- Les fregim en oli calent, però no fumejant, fins que quedin daurades per tots dos costats.
- Les deixem escórrer sobre paper de cuina i, encara calentes, les passem per sucre.
El millor moment per menjar-les és aquell en què encara cremen una mica i algú diu “espera, espera”, però ja n’ha mossegat mitja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada