El carbassó cru no promet grans emocions gustatives, però tallat ben fi, amb sal, àcid i quelcom cruixent, passa de verdura discreta a amanida d'estiu de les que entren soles. Aquestes tres venen d'El Comidista i les he adaptat lleugerament a l'estil de casa.
La gràcia, en totes tres, és la mateixa: carbassons petits o mitjans, ben ferms, i tall fi. Si teniu mandolina o un tallador d'embotits, useu-los. Si no, pelador o ganivet i paciència.
Amanida de carbassó amb llimona, tomacons i herbes
Font original: recepta "Ensalada de calabacín con aliño de limón, tomates y hierbas", de Julia Laich, publicada a El Comidista / El País el 23 de juliol de 2026.
Ingredients:
- 2 carbassons petits
- un grapat de pipes de carbassa o de gira-sol
- el suc de mitja llimona
- 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
- 4 tomàquets semisecs en oli, o secs i rehidratats
- alfàbrega fresca
- julivert fresc
- ratlladura de mitja llimona
- formatge curat per ratllar
- sal i pebre negre
Preparació:
- Torrem les pipes en una paella seca, a foc mitjà, vigilant-les de prop. Quan facin olor de torrat i encara no de cremat, les retirem.
- Tallem els carbassons molt fins. Els posem en un bol amb el suc de llimona i sal. Ho remenem i ho tastem: ha de quedar viu, una mica àcid i encara cruixent.
- Piquem els tomàquets, l'alfàbrega i el julivert.
- En un pot amb tapa hi posem l'oli, els tomàquets i les herbes picades, la ratlladura de llimona i pebre negre. Tapem i sacsegem.
- Posem el carbassó en una plata, hi aboquem la mescla que hem barrejat abans, hi ratllem formatge curat per sobre i acabem amb les pipes i unes quantes fulles d'herbes fresques.
És una amanida molt de calor: llimona a raig, herbes fresques i aquell punt dels tomàquets semisecs que fa que el carbassó no sembli només carbassó. Si teniu carbassons grocs i verds, encara fa més festa. I si són de l'hort de casa, ja no us explico.
Amanida de carbassó amb feta i nous
Font original: recepta "Ensalada de calabacín, queso feta y nueces", de Mikel López Iturriaga, publicada a El Comidista / El País el 23 de setembre de 2021.
Ingredients:
- 2 carbassons mitjans
- 150 g de formatge feta
- 4 cullerades d'anous pelades
- unes branquetes d'anet
- 1 llimona
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre negre
Preparació:
- Tallem els carbassons a rodanxes o làmines molt primes, d'un o dos mil·límetres. Això és important: si el carbassó va gruixut, fa mandra.
- Els posem en un bol amb quatre cullerades d'oli, el suc de mitja llimona, una mica de sal i pebre negre. Ho barregem i ho deixem reposar entre quinze minuts i mitja hora.
- Piquem les anous a trossos grossers i fem el mateix amb l'anet.
- Escorrem el carbassó i aprofitem el suc que ha quedat al bol. Hi afegim un parell de cullerades més d'oli, una mica més de llimona i, si cal, sal. Ho batem amb una forquilla.
- Servim el carbassó en una plata, hi repartim el feta esmicolat amb les mans, les anous i l'anet. Amanim i cap a taula.
Aquesta té aire grec i vocació de tàper, però no la deixeu hores nedant en l'amaniment: el carbassó ha de perdre rigidesa, no convertir-se en pasteta. Amb un feta decent, la feina ja surt mig feta.
Amanida de carbassó, ruca, avellanes i salsa de iogurt
Font original: recepta "Ensalada de calabacín, rúcula, avellanas y aliño de yogur", de Julia Laich, publicada a El Comidista / El País el 8 de juny de 2021.
Ingredients:
- 2 carbassons mitjans
- 100 g de ruca
- 120 g de iogurt natural sense sucre
- 80 g d'avellanes torrades
- 1 llima
- 1 culleradeta d'herbes provençals, o les herbes que tingueu més a mà
- oli d'oliva verge extra
- sal fina
- pebre negre
Preparació:
- Rentem els carbassons, els eixuguem i en tallem les puntes.
- Els laminem ben fins. En deixem la meitat crus i l'altra meitat la passem per una paella amb un rajolí d'oli, només fins que agafi una mica de color. Que no es desfaci, que no estem fent crema.
- Preparem la salsa barrejant el iogurt amb dues cullerades d'oli, les herbes, sal, pebre i la ratlladura de mitja llima.
- En un bol barregem amb compte la ruca, el carbassó cru, el carbassó passat per la paella i les avellanes trencades una mica.
- Ho amanim amb un fil d'oli i el suc de mitja llima. Ho passem a una plata i hi posem la salsa de iogurt per sobre, amb la resta de ratlladura de llima.
Aquí el carbassó fa dues feines: cru dona frescor i el passat per la paella dona aquell punt dolç i amable. Les avellanes hi posen soroll, la ruca hi posa mala llet de la bona i el iogurt ho fa baixar tot molt bé.
En resum: tres amanides per quan el carbassó arriba a casa amb aquella abundància una mica intimidatòria. No cal fer-ne samfaina o crema cada vegada. De vegades, amb tallar-lo fi i tractar-lo amb una mica de respecte, ja n'hi ha prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada