Popets estofats

Mentre acaba de pujar la massa de pizza que vam prometre a la M. per quan tornés de les colònies, i per tal de fugir de tanta merda acumulada en els darrers dies als diaris del país, trobo el temps just per resumir la petita meravella que vam fer diumenge per sopar i que ens va omplir també un excel.lent àpat a les terrasses de la feina, davant del mar, dilluns.

Val a dir que els popets són sempre un problema. Per una banda, els adoro, i per l'altra la B. sempre hi troba algun inconvenient. Així doncs, dissabte passat, en veure els hermosos exemplars que tenia l'Esteve a la parada, no me'n vaig poder estar de tornar a provar-ho. Per sort, el llibre del Vázquez Montalbán (VM) oferia una recepta de sèpies estofades que vaig poder adaptar fàcilment al què tenia per casa.

• 500-1000 gr de popets, un cop els hem netejat. Si són petits no cal que feu res més que separar el cap de les potes, no cal trossejar-los més perque redueixen molt
• el mateix pes en patates noves, de les que queden dures fins i tot després de bullir-les una estona
• 1 cabeça d'alls, només pelada de les fulles més exteriors i seques
• 2 cebes mitjanes
• 1 fulla de llorer
• una culleradeta de pebre vermell
• 2 tomàquest madurs
• mig got d'oli d'oliva
• 1 got de vi (en VM suggereix blanc, però amb negre va quedar frepant)

Res més senzill i gustós, ideal per quedar bé amb qualsevol visita que tingueu el dia següent

1. En una cassola, afegim en aquest ordre, mentre es va coent el material: pops, patates en trossos grans, cabeça d'all, cebes tallades en quarts, llorer, pebre vermell, tomaquest tallats també en quarts, vi, oli i sal.
2. Cobrim d'aigua just pel damunt del material
3. En VM suggeria coure 30 minuts, però el pop certament necessita més temps. Jo ho vaig deixar un parell d'hores fent xup, xup, fins que es va consumir el líquid (no ho deixeu sec, però!)

Ho podeu servir com aperitiu, fins i tot, acompanyat d'un bon pa de pagès de can Mingo. Com a bon mortal que viu del seu míser sou, no vaig tenir el plaer de provar-ho però intueixo que la barreja d'aquest àpat amb un bon celler Mas Doix pot produir reaccions certament inesperades. Descomunal...

Remenat de camagrocs i rovellons

Fa dies que no escric res i avui, per celebrar que tímidament la tardor ha tret el cap, que ens acostem a la grip A, i que he pogut deleitar-me amb els primers bolets de la temporada, comprats a ca la Juli ahir a primera hora, m'he decidit a fer-ho. Malgrat aquesta lloable intenció, us adverteixo que la recepta d'avui és la més simple de les que us he donat (si això és possible!).

• 3/4 de kilo de camagrocs
• un grapat de rovellons (en el meu cas he usat gairebé els encenalls d'una razzia que m'ha obligat a fer la comunitat de cucs que els poblaven; ja ho diuen: "Els bolets collits pel setembre, al matí són frescals i al migdia els cucs se'ls mengen", i com que encara semblava que fóssim a ple agost...)
• un puntet de picada d'all i julivert

Res més senzill. El truc està en treure l'aigua dels camagrocs seguint el protocol que em va ensenyar fa temps en Lluís A., una de les persones que més disfruta cuinant d'aquest país.

1. treiem els peus dels camagrocs, tot i que deixem una bona part del tronc (a mí m'agrada...); netegem els rovellons de cucs si en tenen (no es tracta pas de fer un fricandó de mosca, no?);
2. no els mullem pas, i directes a la paella, sense res d'oli; es tracta de que els camagrocs, com he dit, perdin l'aigua;
3. just en el moment que els camagrocs han perdut l'aigua, i abans no es comencin a torrar, afegim un rajolí d'oli d'oliva i els saltegem 2-3 minuts; després afegim la picada d'alli julivert (poca!) i ho remenem un minutet més;
4. corregim la sal dels bolets;
5. mentrestant ja tindrem els cinc ous trencats i, idealment, mig batuts amb una forquilla, així com saladets;
6. quan l'all comenci a deixar el seu aroma, afegirem els ous i remenarem tot plegat amb alegria.

Vaja, no cal ser un geni, però sí tenir el temps d'anar a comprar (la gent de ciutat som així de tristos) els bolets i l'encert de fer que perdin l'aigua abans d'afegir l'oli.

Per variar... BRU-TAL.

Pasta amb ceps i okres

Sí, anem baixant de complexitat, però és que una estada a California no afavoreix la compra de peix de qualitat (tot i que uns fideus rossejats amb calamars sempre es poden fer, si un s'acosta a una parada xinesa del farmer's market del carrer Alemany), però sí bona verdura i carn cara però acceptable. En aquest cas us proposo una simple recepta que emfatitzi l'aroma intens dels ceps, però amb un toc exòtic donat pel gust suau i el tacte exquisit de les okres.

Ingredients:

• una bosseta de ceps secs, de 30 a 50 grams ja fan.
  
• 150-200 gr d'okres
  
• un tomàquet ben madur
  
• ceba, all, sal, pebre, un parell de fulles de llorer de la riera (o del súper, si cal...;-), orenga (fresca o de pot)
  
• oli d'oliva
  
• 500 gr de pasta, idealment spaghetti o fettuccini
  
• 50 gr de mantega
  

Preparació:

1. Sofregim la ceba, un cop daurada afegim un parell de dents d'all trinxades. Esperem mig minut fins que l'all tregui el seu aroma i de seguida hi afegim les okres tallades i el tomàquet ratllat
   
2. Quan el sofregit ja gairebé estigui fet, afegirem els ceps, que prèviament haurem deixat en aigua calenta durant 10 minuts. Tingueu cura de no afegir-hi l'aigua (hi ha gent que la inclou, però aleshores el gust és massa fort). Afegim també l'orenga.
   
3. 3-4 minuts addicionals (màxim!) tot remenant el sofregit
   
4. La pasta, que haurem deixat fent-se al dente (mirar les instruccions del paquet en cas de no disposar de les explicacions de la parada de pasta fresca del mercat de Santa Caterina) amb un tros de mantega i un parell de fulles de llorer, ja deu ser preparada. L'escorrem i la tornem a l'olla, on afegirem el sofregit i una mica més d'oli si ha quedat sec, tot remenant per que es barregi tot.
   

That's it. Més fàcil impossible, i si els ceps són bons... què més voleu? Ah, pot ser sí, un bon vi de l'Empordà si sou a Vilamaniscle o un Cabernet Sauvignon de Sonoma County si sou a San Francisco (qué snobs, redéu...).

Ajo blanco malagueño

Aquesta recepta és ideal per una nit d'estiu amb amics, sobretot si les atmelles de finals de juny les teniu ben aprop per distreure-us una estona i fer descansar el cap.

Ingredients: 


• 250 gr. molla de pa blanc
  
• 100 gr. Atmella crua i pelada
  
• 2 dents d’all pelat

  
• 15 dl. Aigua freda

  
• 2 dl. Oli oliva 

  
• una miqueta de vinagre de vi 
  
• sal 

  

Elaboració:
triturar amb el robot o batidora les atmelles amb els alls i la miqueta de sal, afegir el pa mullat amb aigua i seguir triturant fins obtenir una pasta blanca. Afegir l’oli molt a poc a poc com si es tractés d’ un all i oli. A continuació, el vinagre i l’aigua. Aquest plat convé fer-lo poc a poc perque no es talli. Finalment, passar pel xino i servir l'ajo blanco ben fred.

Escudella i carn d'olla

Bé, dia 23 de Desembre, a casa amb els nens, què hi ha millor que reunir-nos a la cuina per preparar un dels plats més simples però sens dubte més gustosos de la nostra cuina.

Anem a pams. Primer, els ingredients:

Per la pilota:

• 300 gr de vedella i 300 de porc, tot ben picat (la Mano em recomana posar més vedella que porc -proporció 5 a 1-, per fer-ho menys greixós)
• una llesca de pa
• all i julivert
• un ou
  

Pel brou

• 200 grams de cigrons
• un parell de talls de vedella (conill i pit)
• un os, també de vedella
• un tall gruixut de cansalada crua
• mig peu de porc
• un tros de gall d'indi
  
• una butifarra negra
• api, porro, un parell de patates i pastanagues
  

I, òbviament, galets com més grans millor. Diuen que els de Sant Hilari són els més bons, però els paquets de pasta d'ou de qualsevol marca decent són prou gustosos, al meu parer.

I aquí ve la recepta (sempre queda millor si es prepara tot el dia D-2):

1. Abans que res deixarem una nit els cigrons en remull amb una mica de sal. És important que en posar-los a l'aigua els refreguem una mica, per a que es suquin bé.
   
2. Quan ens hi hàgim de posar farem la pilota, per deixar-la preparada. Agafarem la llesca de pa i la mullarem amb llet una mica per a poder esmicolar-la bé. Barrejarem les molles amb la carn picada de vedella i de porc, l'ou, la picada d'all i julivert, una mica de sal i pebre.
3. Omplirem una olla d'aigua i l'escalfarem. Quan estigui tèbia afegirem els cigrons i la carn (els talls de vedella, la cansalada, el peu de porc, el gall d'indi i l'òs). Ho durem a bullir de forma alegre, i després baixarem el foc per a que faci xup-xup durant una hora i mitga aproximadament (com més millor). De tant en tant anirem treiem l'escuma que es forma a la part de dalt.
4. Al cap d'aquesta estona ja podem posar la pilota, que haurem enfarinat, i la butifarra (i qualsevol altre tall de carn "tova" que tinguem, per exemple pollastre). Afegirem també les herbes ben netes: api, porro, patata i pastanaga. Ho deixem una horeta més a foc lent, desescumant de tant en tant.
5. Quan els cigrons estiguin cuits, afegirem la sal. NO ABANS!
6. That's it. Ho colem tot bé i ja ens queda el brou per afegir-hi els galets 20 minuts abans de servir. El material que hem colat el servirem en una safata apart per menjar després de (o amb) la sopa.

Sense paraules, com passa sovint....

Magret d'ànec amb taronja i mel

Plat exquisit i rapidíssim de fer. En mitja horeta teniu un plat sensacional per impressionar els amics.

1. un magret per cada dues persones (no ens passem amb més, doncs en principi els farem alguna cosa més, als convidats, no?)
2. dues taronges per cada magret
3. una cullerada generosa de mel per cada magret
4. vinagre balsàmic

• Primer farem els magrets, un cop salpebrats, a una paella amb poc oli (foc baix si ens agrada fet, foc fort i menys temps si ens agrada cru i torrat per fora). Recordeu coure el magret primer per la banda que té pell, uns 7 minuts, i després 4 minuts per l'altra banda.
• Mentrestant, pelem la meitat de les taronges i les separem en grills, si pot ser sense el tel que els recobreix. De la resta de taronges en fem suc.
  
• Apartem els magrets i els reservem. Abans de servir els tallarem en llesques fines.
  
• Treiem el greix que ha quedat surant a la paella, però no llencem pas el suc de l'ànec. Afegim tot el suc de taronja i una cullerada de postre de vinagre per cada magret.
  
• Ho deixem reduir una mica i afegim finalment la mel, deixant-ho espessir un punt.
• Per servir-lo, podem decorar cada plat amb talls de magret i grills de taronja alternats, i finalment hi aboquem la salsa de taronja, vinagre i mel.

Evidentment, després de fer el magret ha arribat el moment de disfrutar-lo els grans i de barallar-nos amb els menuts per a que el mengin... però en promig compensa i molt. Un plat deliciós.

Bunyols de bacallà

Facilíssim i molt sofert. Suggereixo que aneu al mercat dissabte, i amb un parell de canvis d'aigua teniu el bacallà perfecte per diumenge al vespre. També ho podeu allargar fins dilluns o dimarts, però al tanto que no es dessali massa.

• 2 cullarades de farina
• el bacallà ben trinxat
  
• all i julivert
• oli d'oliva
  
• 1 ou
• una punta de cullereta de cafè (vaja, res) de llevat
  

Més fàcil impossible:

1. barregeu els ingredients amb una forquilla, llevat de a clara de l'ou, que haureu batut apart
2. escalfeu oli en una paella petita, de forma que surin
3. quan l'oli estigui roent, amb una cullera de postre aneu prenent porcions de la massa i les deixeu a l'oli, mirant que no es toquin
4. quan estiguin doradets, no oblideu posar-los en un plat amb 2 o tres fulles de paper de cuina per treure'n l'oli sobrant.
   

Fantàstic per a fer un àpat en cinc minuts, amb una bona amanida de tomàquets i enciams de l'hort del Lluís.