dijous, 15 d’octubre del 2009

Remenat de camagrocs i rovellons

Fa dies que no escric res i avui, per celebrar que tímidament la tardor ha tret el cap, que ens acostem a la grip A, i que he pogut deleitar-me amb els primers bolets de la temporada, comprats a ca la Juli ahir a primera hora, m'he decidit a fer-ho. Malgrat aquesta lloable intenció, us adverteixo que la recepta d'avui és la més simple de les que us he donat (si això és possible!).


Res més senzill. El truc està en treure l'aigua dels camagrocs seguint el protocol que em va ensenyar fa temps en Lluís A., una de les persones que més disfruta cuinant d'aquest país.
  1. treiem els peus dels camagrocs, tot i que deixem una bona part del tronc (a mí m'agrada...); netegem els rovellons de cucs si en tenen (no es tracta pas de fer un fricandó de mosca, no?);
  2. no els mullem pas, i directes a la paella, sense res d'oli; es tracta de que els camagrocs, com he dit, perdin l'aigua;
  3. just en el moment que els camagrocs han perdut l'aigua, i abans no es comencin a torrar, afegim un rajolí d'oli d'oliva i els saltegem 2-3 minuts; després afegim la picada d'alli julivert (poca!) i ho remenem un minutet més;
  4. corregim la sal dels bolets;
  5. mentrestant ja tindrem els cinc ous trencats i, idealment, mig batuts amb una forquilla, així com saladets;
  6. quan l'all comenci a deixar el seu aroma, afegirem els ous i remenarem tot plegat amb alegria.

Vaja, no cal ser un geni, però sí tenir el temps d'anar a comprar (la gent de ciutat som així de tristos) els bolets i l'encert de fer que perdin l'aigua abans d'afegir l'oli.

Per variar... BRU-TAL.

divendres, 14 d’agost del 2009

Pasta amb ceps i okres

Sí, anem baixant de complexitat, però és que una estada a California no afavoreix la compra de peix de qualitat (tot i que uns fideus rossejats amb calamars sempre es poden fer, si un s'acosta a una parada xinesa del farmer's market del carrer Alemany), però sí bona verdura i carn cara però acceptable. En aquest cas us proposo una simple recepta que emfatitzi l'aroma intens dels ceps, però amb un toc exòtic donat pel gust suau i el tacte exquisit de les okres.

Ingredients:

  • una bosseta de ceps secs, de 30 a 50 grams ja fan.
  • 150-200 gr d'okres
  • un tomàquet ben madur
  • ceba, all, sal, pebre, un parell de fulles de llorer de la riera (o del súper, si cal...;-), orenga (fresca o de pot)
  • oli d'oliva
  • 500 gr de pasta, idealment spaghetti o fettuccini
  • 50 gr de mantega

Preparació:

  1. Sofregim la ceba, un cop daurada afegim un parell de dents d'all trinxades. Esperem mig minut fins que l'all tregui el seu aroma i de seguida hi afegim les okres tallades i el tomàquet ratllat
  2. Quan el sofregit ja gairebé estigui fet, afegirem els ceps, que prèviament haurem deixat en aigua calenta durant 10 minuts. Tingueu cura de no afegir-hi l'aigua (hi ha gent que la inclou, però aleshores el gust és massa fort). Afegim també l'orenga.
  3. 3-4 minuts addicionals (màxim!) tot remenant el sofregit
  4. La pasta, que haurem deixat fent-se al dente (mirar les instruccions del paquet en cas de no disposar de les explicacions de la parada de pasta fresca del mercat de Santa Caterina) amb un tros de mantega i un parell de fulles de llorer, ja deu ser preparada. L'escorrem i la tornem a l'olla, on afegirem el sofregit i una mica més d'oli si ha quedat sec, tot remenant per que es barregi tot.

That's it. Més fàcil impossible, i si els ceps són bons... què més voleu? Ah, pot ser sí, un bon vi de l'Empordà si sou a Vilamaniscle o un Cabernet Sauvignon de Sonoma County si sou a San Francisco (qué snobs, redéu...).

dimarts, 23 de juny del 2009

Ajo blanco malagueño

Aquesta recepta és ideal per una nit d'estiu amb amics, sobretot si les atmelles de finals de juny les teniu ben aprop per distreure-us una estona i fer descansar el cap.

Ingredients: 

  • 250 gr. molla de pa blanc
  • 100 gr. Atmella crua i pelada
  • 2 dents d’all pelat

  • 15 dl. Aigua freda

  • 2 dl. Oli oliva 

  • una miqueta de vinagre de vi 
  • sal 


Elaboració:
triturar amb el robot o batidora les atmelles amb els alls i la miqueta de sal, afegir el pa mullat amb aigua i seguir triturant fins obtenir una pasta blanca. Afegir l’oli molt a poc a poc com si es tractés d’ un all i oli. A continuació, el vinagre i l’aigua. Aquest plat convé fer-lo poc a poc perque no es talli. Finalment, passar pel xino i servir l'ajo blanco ben fred.

dimarts, 23 de desembre del 2008

Escudella i carn d'olla

Bé, dia 23 de Desembre, a casa amb els nens, què hi ha millor que reunir-nos a la cuina per preparar un dels plats més simples però sens dubte més gustosos de la nostra cuina.

Anem a pams. Primer, els ingredients:

Per la pilota:
  • 300 gr de vedella i 300 de porc, tot ben picat (la Mano em recomana posar més vedella que porc -proporció 5 a 1-, per fer-ho menys greixós)
  • una llesca de pa
  • all i julivert
  • un ou
Pel brou
  • 200 grams de cigrons
  • un parell de talls de vedella (conill i pit)
  • un os, també de vedella
  • un tall gruixut de cansalada crua
  • mig peu de porc
  • un tros de gall d'indi
  • una butifarra negra
  • api, porro, un parell de patates i pastanagues
I, òbviament, galets com més grans millor. Diuen que els de Sant Hilari són els més bons, però els paquets de pasta d'ou de qualsevol marca decent són prou gustosos, al meu parer.

I aquí ve la recepta (sempre queda millor si es prepara tot el dia D-2):
  1. Abans que res deixarem una nit els cigrons en remull amb una mica de sal. És important que en posar-los a l'aigua els refreguem una mica, per a que es suquin bé.
  2. Quan ens hi hàgim de posar farem la pilota, per deixar-la preparada. Agafarem la llesca de pa i la mullarem amb llet una mica per a poder esmicolar-la bé. Barrejarem les molles amb la carn picada de vedella i de porc, l'ou, la picada d'all i julivert, una mica de sal i pebre.
  3. Omplirem una olla d'aigua i l'escalfarem. Quan estigui tèbia afegirem els cigrons i la carn (els talls de vedella, la cansalada, el peu de porc, el gall d'indi i l'òs). Ho durem a bullir de forma alegre, i després baixarem el foc per a que faci xup-xup durant una hora i mitga aproximadament (com més millor). De tant en tant anirem treiem l'escuma que es forma a la part de dalt.
  4. Al cap d'aquesta estona ja podem posar la pilota, que haurem enfarinat, i la butifarra (i qualsevol altre tall de carn "tova" que tinguem, per exemple pollastre). Afegirem també les herbes ben netes: api, porro, patata i pastanaga. Ho deixem una horeta més a foc lent, desescumant de tant en tant.
  5. Quan els cigrons estiguin cuits, afegirem la sal. NO ABANS!
  6. That's it. Ho colem tot bé i ja ens queda el brou per afegir-hi els galets 20 minuts abans de servir. El material que hem colat el servirem en una safata apart per menjar després de (o amb) la sopa.
Sense paraules, com passa sovint....

dissabte, 8 de novembre del 2008

Magret d'ànec amb taronja i mel

Plat exquisit i rapidíssim de fer. En mitja horeta teniu un plat sensacional per impressionar els amics.
  1. un magret per cada dues persones (no ens passem amb més, doncs en principi els farem alguna cosa més, als convidats, no?)
  2. dues taronges per cada magret
  3. una cullerada generosa de mel per cada magret
  4. vinagre balsàmic
  • Primer farem els magrets, un cop salpebrats, a una paella amb poc oli (foc baix si ens agrada fet, foc fort i menys temps si ens agrada cru i torrat per fora). Recordeu coure el magret primer per la banda que té pell, uns 7 minuts, i després 4 minuts per l'altra banda.
  • Mentrestant, pelem la meitat de les taronges i les separem en grills, si pot ser sense el tel que els recobreix. De la resta de taronges en fem suc.
  • Apartem els magrets i els reservem. Abans de servir els tallarem en llesques fines.
  • Treiem el greix que ha quedat surant a la paella, però no llencem pas el suc de l'ànec. Afegim tot el suc de taronja i una cullerada de postre de vinagre per cada magret.
  • Ho deixem reduir una mica i afegim finalment la mel, deixant-ho espessir un punt.
  • Per servir-lo, podem decorar cada plat amb talls de magret i grills de taronja alternats, i finalment hi aboquem la salsa de taronja, vinagre i mel.
Evidentment, després de fer el magret ha arribat el moment de disfrutar-lo els grans i de barallar-nos amb els menuts per a que el mengin... però en promig compensa i molt. Un plat deliciós.

dissabte, 6 de setembre del 2008

Bunyols de bacallà

Facilíssim i molt sofert. Suggereixo que aneu al mercat dissabte, i amb un parell de canvis d'aigua teniu el bacallà perfecte per diumenge al vespre. També ho podeu allargar fins dilluns o dimarts, però al tanto que no es dessali massa.

  • 2 cullarades de farina
  • el bacallà ben trinxat
  • all i julivert
  • oli d'oliva
  • 1 ou
  • una punta de cullereta de cafè (vaja, res) de llevat
Més fàcil impossible:
  1. barregeu els ingredients amb una forquilla, llevat de a clara de l'ou, que haureu batut apart
  2. escalfeu oli en una paella petita, de forma que surin
  3. quan l'oli estigui roent, amb una cullera de postre aneu prenent porcions de la massa i les deixeu a l'oli, mirant que no es toquin
  4. quan estiguin doradets, no oblideu posar-los en un plat amb 2 o tres fulles de paper de cuina per treure'n l'oli sobrant.
Fantàstic per a fer un àpat en cinc minuts, amb una bona amanida de tomàquets i enciams de l'hort del Lluís.

Calamars farcits

No podia faltar aquesta recepta que m'ha fet sucar els dits tants cops. Depenent de l'època de l'any podeu trobar calamars a preus raonables per a fer un bon àpat per un munt de gent. I no és tanta feina com sembla.... si no pot ser una mica més i tot... El truc està en com farcir-los i, sobretot, quan afegir-hi la picada.

-8 calamars mitjans o 6 de grossos (pensa que els calamars fonen molt)
-4 ous
-500 grams de salsitxes o carn picada
-ceba
-tomàquets
-all i julivert
-una fulla de llorer
-una presa petita de xocolata negra
-una cullerada de whisky (més sec) o brandy (si el volem un pèl més dolcet)

1) Netegem bé els cossos dels calamars i guardem les potes i les ales, que trossegem finets.
2) fem 4 our durs, els pelem i els reservem
3) en una paella amb un punt de ceba hi sofregim la carn picada i el picat de potes i ales
4) un cop tret del foc ho barregem, fent servir una forquilla (és a dir, ben finet), amb els ous durs
5) la pasta resultant la fem servir per farcir els cossos des calamars. No massa, però tampoc cal que ens quedem curts. Pensem que fonen, però també es poden quedar "desinflats". Tanquem els calamars amb un escuradents de fusta
6) fem un sofregit amb ceba, tomàquet, all i una fulla de llorer
7) enfarinem els calamars farcits i els posem sobre el sofregit. Donem un parell de voltes i afegim aigua fins que els cobreixi
8) deixem coure a foc ben lent, com si féssim un fricandó
9) un cop fets es poden guardar per l'endemà, i just abans de servir i mentre els escalfem novament, afegim una picada d'ametlla, all, julivert, un punt (i això vol dir un punt de res!!!) de xocolata i una cullerada de whisky, en aquest ordre. És important no ficar la picada massa aviat, doncs si ho fem correm el risc que se'ns enganxin.

I ja podeu sucar-hi pa. Deliciós!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails