Una senzilla truita de mongetes, alfàbrega i formatge de cabra

O hauria de dir "truita de circumstàncies"? No, que si no no us hauria enxampat al bloc. El cas és que això d'estar-se fora de casa tants dies i tornar-me solter de cop m'ha fet recordar com de difícil és la intendència de la llar de qui viu sol. Preparar menjar cada dia vol una petita nevera amb el just, i prou, no fós cas que se'ns passés res.

Els llegums són un bon exemple de teca que dura dies un cop cuita i que, per tant, ens pot socórrer en un moment de pànic típic per haver allargat massa la sessió de programació en C a la feina i no trobar res obert a Varsòvia. Avui ha estat un d'aquests dies, i he aprofitat que ahir vaig coure unes mongetes per fer-me una delicatessen de les que em recorden la meva infantesa a casa els meus pares, allà a prop del Casino del Masnou. "De circumstàncies" perquè el títol és molt bonic però no reflecteix que l'he fet amb el que tenia: una planta d'alfàbrega que vaig comprar per 2zl. fa uns dies i que m'ha servit per arreglar uns quants àpats i un tros de formatge de cabra que ja em saludava amb mala llet cada cop que obria la nevera:

• aprox. 100g de mongetes seques
• 4 ous
• unes fulles d'alfàbrega
• una mica de formatge (l'he posat de cabra, però qualsevol serviria, fins i tot un manxec)

1. Primer ens cal coure bé les mongetes. Això tìpicament ja ho haurem fet el dia abans. El procediment és simple però s'ha de fer bé:
1. deixem les mongetes en remull tota una nit
2. les escorrem bé i les fiquem a una petita olla ben cobertes d'aigua freda (sense sal!)
3. les coem durant una bona estona (2 hores si es fa a pèl, menys si s'hi afegeix una mica de bicarbonat i amb 30-45 minuts ja n'hi haurà prou si disposem d'una olla a pressió)
4. quan parem el foc (que no haurà interromput el bull de les mongetes en cap moment un cop s'hi hagi arribat) afegim la sal que es necessiti. Ho deixem refredar.
5. Escorrem bé però sense passar-hi aigua.
2. Agafem unes mongetes cuites com he explicat més a munt i les passem per la paella amb un parell de dents d'all tallades ben finetes. Res, 3-4 minuts.
3. Mentrestant batem els ous a part i tot seguit hi aboquem les mongetes sofregides, tot remenant bé.
4. Aquí podem afegir el que volguem, com en aquest cas les fulles d'alfàbrega ben picadetes i el formatge a bocinets.
5. Sobre una paella molt calenta amb un minúscul rajolí d'oli per tal que no s'enganxi, fem la truita tot tombant-la de tant en tant i controlant el foc per tal que no se'ns cremi.

Disculpeu la mala qualitat de la foto. L'he tret amb l'única eina que tenia, la càmara del mac. Si ho acompanyeu amb una bona amanida, doncs la truita de mongetes sovint queda un pèl pesada, ja teniu un àpat ben apanyat. Si a sobre teniu un bon Heus blanc, posem pel cas, vosaltres que el teniu més a prop, pot ser el súmmum.
Ah!, se m'oblidava! Evidentment no es tracta de cruspir-la tota en un dia. Es pot guardar la meitat i amb un dia més queda encara millor.

Dues meravelles pels sentits

Algú em va dir fa un temps que una de les millors coses de treballar en recerca és la gent que coneixes i, com evidentment també passa a altres professions, les visions culinàries que t'aporten els qui et visiten dede de més enllà dels Pirineus.
Conèixer belgues, per exemple, suposa entrar en el món de la xocolata per la porta gran, i després de gaudir-ne a casa seva, la H em va enviar finalment un parell de receptes que poden generar reaccions certament inesperades en els vostres convidats. Ara com ara no tinc la xocolata a punt per provar-les, però en compraré tan aviat com el destí em dugui a alguna més o menys avorrida reunió a Brusel.les.
La primera recepta l'he tastada a ca la H i en Y i certifico l'orgasme culinari que ens va provocar.

RECEPTA 1

• 120 gr de xocolata belga negra i amarga
• 250 gr de nata
• 75 gr de clara d'ou
• 60g de sucre

1. fondre, al bany maria, la xocolata amb 50 gr de nata, tot remenant amb energia amb una cullera de fusta
2. deixem refredar a uns 35 graus
3. batem la resta de nata
4. batem per separat les clares d'ou amb el sucre
5. barregem tot, altre cop amb una cullera de fusta, amb tots els ingredients a temperatura ambient (si no, les clares es liquaran de nou). Si la barreja de xocolata és massa freda, la xovcolata pot precipitar.
6. Deixem-ho refredar per dues hores a la nevera

RECEPTA 2

• 100 gr de xocolata negra
• 30 gr de mantega
• 50 ml de nata
• 2 rovells d'ou
• 4 clares d'ou
• 20 gr de sucre

1. fonem la xocolata amb la mantega a foc molt baix (si està massa calent, la xocolata es cremarà i la mantega perdrà el seu gust i estructura)
2. afegim la nata i barregem enèrgicament
3. Afegim els rovells i continuem remenant
4. batem les clares junt amb el sucre
5. barregem tot plegat, altres cop a temperatura ambient (veure comentaris més amunt)
6. un parell d'horetes de nevera i ja es pot servir

Coulant de Xocolata

Ideal pels dies freds que cal escalfar-se el cor. És una recepta molt fàcil que he trobat a la web, la recepta clàssica francesa és més laboriosa i porta dos tipus de cremes de xocolata però la d'avui es fa en un tres i no res.

Per 12 coulants de mida d'una madalena:

• 6 ous
• 250 gr de xocolata fondant negra
• 225 gr de mantega
• 225 gr de sucre
• 80 gr de farina

Muntem 6 clares d'ou a punt de neu, desfem 225 gr de mantega i 250 gr de xocolata al microones o bany maria (jo ho he fet al microones i perquè la xocolata no es cremi hi he vessat una mica d'aigua). A un bol ben gran barregem les clares d'ou, els sis rovells, la mantega i xocolata desfetes , el sucre i la farina tamissada. Un cop tot ben barrejat, omplim els motlles unes 3/4 parts ( he fet servir uns de silicona per primer cop, a veure com queda) i els congelem fins que estiguem preparats per servir-los. Finalment, posem els motlles a 180-200ºC durant 15 minuts.

Bon profit!

Tàrtar de tonyina

Anar al mercat en un dia com avui és un acte de reconciliació amb la humanitat. Un munt de gent que no ha vist tallar un lluç en sa vida, o que pensa que el pollastre ja ve a bocinets i en safates de naixement, s'acosten a comprar unes gambes ben impressionants o un pollastre de l'Empordà per un preu desorbitat. La setmana que ve ja no hi haurà tanta gent, però fa goig de veure el mercat tan ple i els carnissers, pollastrers i peixaters fent calaix i intentant treure un somriure entre tant cansament.

El preu avui a la peixateria era força fora del comú, però encara he trobat unes galeres que saltaven per fer un fumet pel dinar i uns talls de tonyina que usarem per repetir el tàrtar que tant d'èxit va tenir com aperitiu el dia de Sant Esteve (i així, amb aquesta recepta, compleixo la promesa feta entre copa de cava i copa de cava, ok, M.?). Un apreitiu senzill i perfecte per una trobada amb amics com la d'aquest vespre a casa. La recepta l'he adaptat lleugerament de les Guies gastronòmiques de Catalunya (comarca del Baix Penedès)

• Un parell o tres de talls gruixuts de tonyina (un dit).
• Un trinxat molt finet de ceba tendra, cogombrins en vinagre i tàperes. Ben finet. En total, unes tres cullarades.
• Mostassa groga de Dijon.
• Xerès fino.
• Suc de llimona.
• Vinagre de vi.
• Oli d'oliva.
• Tabasco o qualsevol salsa picant.
• Vinagre balsàmic de Mòdena.

Molt senzill. 

1. Per poder tallar la tonyina bé, la deixem al congelador unes hores, i la treiem quan l'hàgim de trinxar. Això ho fem deixant trossos ben petits però no microscòpics. Suposo que amb una aparell tipus "123" també pot quedar bé, però m'agrada que quedin talls una mica visibles i no massa desfets.
2. Preparem la salseta barrejant 3 cullarades del trinxat de vegetals, 2 culleradetes de mostassa, 1 de xerès, 1 de suc de llimona i 1 de vinagre de vi.
3. Afegim tabasco i sal fins que ens agradi.
4. Barrejem els dauets de tonyina amb la salsa i ho deixem a la nevera fins que ho hàgim de servir.
5. A l'hora servir, usem uns emplatadors de can Gadgets de Cuina, i al damunt hi afegim un rajolí de vinagre de Mòdena i ho cobrim, si en tenim, amb alguna mena de caviar (no feu servir ous de lumpus, que són massa petitets i sense gust). Una alternativa és afegir-hi una picada finíssima d'enciam i escarola.
6. Ho servim amb unes torradetes i que cadascú se'n posi tant com vulgui. Volarà, us ho asseguro.

Pollastre amb prunes

De la Devesa del mercat de la Unió, al Poble Nou, ens arriba un pollastre rei tallat a vuitens (carcanada i pedrer a part per fer un brou). Aquest cop he comprat unes prunes i de la xarxa he adaptat una recepta molt senzilla i que ha quedat deliciosa.

• un pollastre
• 1-2 cebes
• 4-5 dents d'all
• una branca de canyella
• 5-6 prunes
• mig got de licor (he usat un Johnnie Walker de 12 anys del qual em quedava un culet, però un bon cognac hauria servit igual; això sí, res amb un aroma massa ensucrat -fa uns dies vaig provar d'usar un vodka polonès d'herbes, el del bisó, i va quedar massa aromàtic)

Molt fàcil de preparar, si disposes d'una horeta:

1. un cop salpebrats, passem per la paella els trossos de pollastre, amb oli abundant, deixant-los un pèl torrats;
2. afegim el got de licor i flamegem;
3. afegim la canyella i aigua fins tot just cobrir el pollastre; al cap d'uns minuts, afegim els alls sense pelar i la ceba tallada a trossos grans;
4. quan s'hagi consumit el líquid apartem el pollastre, i en el mateix suc fem durant uns minuts les prunes, prèviament macerades en aigua i un pèl de licor, o directament en vi;
5. acabem posant-hi el pollastre de nou uns minutets i servim

Tot i que afegir la canyella ens espantava d'entrada, per l'aroma intens que deixa, finalment dóna un toc sensacional a tot plegat, molt fi i agradable al paladar. Un àpat per quedar realment bé amb qui et visiti.

Mandonguilles al gust de la chef Mano

Ara que estem en temps de fer bondat econòmica, els nens adoren que els deixis unes mandonguilles a la carmanyola. Barates i fan molta torna, a més de ser extraordinàriament bones.

• per les mandonguilles:
• 500g de carn picada (150 de porc i la resta de vedella -coll o qualsevol tros que sigui melós-)
• 3 ous
• un parell de dents d'all
• julivert
• farina de galeta o una llesca de pa mullat en una mica de llet
• pebre i sal
• opcional: una mica de verdura del temps (pèsols, carxofes, cols de Brusel.les) i/o una mica de brou de pollastre
• pel sofregit: tres tomàquets i una ceba; una fulla de llorer

Molt fàcil i ràpid:

1. ho barregem tot i ho deixem una estona que agafi gustet
2. fem les boletes i les enfarinem una miqueta abans de fregir
3. fem un sofregit apart, amb una mica de llorer, ceba i tomàquet
4. afegim les mandonguilles al sofregit i un gotet d'aigua o de brou (no afegim vi, doncs segons la Mano amb tomàquet tot plegat queda massa fort, i qualsevol li duu la contrària!). Hi ha gent que només usa el tomàquet, però aleshores en necessitarem més per tal que no quedin seques.
5. Podem afegir una mica de verdureta del temps per fer un plat més complet (si són carxofes, les bullim prèviament i després les enfarinem i passem per una paella amb oli).

Quan ho servim (ho podem deixar a la nevera uns dies o fins i tot congelar-ho per un altre dia) afegim una mica d'arròs i queda sensacional.

Arròs caldós mariner

Adaptat de la recepta del Rest Gloriamar a la Platja de Piles

• 0.5 kg de arròs
• 2-3 litres de fumet de peix
• 1 sèpia grossa a bocins
• Uns quantes gambes (si arriba el pressupost) i uns quants musclos
• 2-3 tomàquets ratllats o tallats ben petits
• 1 ceba picada
• 2 dents d'all
• pebre roig dolç i safrà
• Oli d'oliva
• Alguna verdura de temporada
• Extra: si teniu cep en pols, afegiu-ne també una mica

Preparem un fumet com em va ensenyar la Mano, primer sofregint verduretes (en l'ordre: ceba, pastanaga, dents d'all senceres (amb pell), tomàquet ratllat), després afegit el peix (primer crustacis, si se n'han trobat, passats pel sofregit, i després la morralla), i finalment afegint aigua. Deixemn coure no més de 30 minuts, colem i reservem.

Per fer l'arròs,

1. sofregim la sèpia (inclosa la seva salsa, of course) en abundant oli d'oliva (quina redundància haver dir això, no?), i si hem trobat alguna verdureta del temps (carxofes, o altres) les haurem sofregit just abans de la sèpia.
2. Afegim ceba, tomàquet i alls picats
3. Quan s'hagi sofregit afegim el pebre vermell i el safrà (també queda molt bó si el safrà s'afegeix quan ja hem posat el fumet a l'arròs, si prèviament el torrem 2 o 3 segons al foc aembolicat amb paper de plata)
4. Afegim l'arròs, sofregim una mica i ho deixem a banda, fins que sigui el moment de servir
5. Quan queden 15 minuts per servir, afegim el fumet, ho courem a foc fort durant 8 minuts i durant uns altres 8-10 a foc mig. En aquest instant final afegirem gambes, musclos i trossos de peix que ens hagin quedat.

Ja veurem què tal. Us escric d'aquí a una estona. Ja són les 2 del migdia, tinc el fumet fent xup xup i ens cal enllestir la resta.