Doncs si per casualitat algú de vosaltres s'ha preguntat sobre l'aspecte de la Mano a la dreta en teniu una bona foto. Un pèl passada, però significativa...
Receptes tan fàcils com llamineres. Molta cuina catalana, la major part mediterrània però tocs de tot arreu on hem gaudit de menjar. Què hauríem fet a la vida sense una Mano que ens ensenyés a cuinar!
dimecres, 12 de setembre del 2007
qui és la Mano?
Doncs si per casualitat algú de vosaltres s'ha preguntat sobre l'aspecte de la Mano a la dreta en teniu una bona foto. Un pèl passada, però significativa...
Civet de porc senglar
L'estrella de les receptes de la Mano, molt adequada per zones com el nostre estimat Alt Empordà, on encara pots trobar caçadors del poble que saben el què es fan (i no només psicòpates armats que no distingeixen un senglar d'un conill). Malauradament els canvis en les xarxes ecològiques dels nostres boscos i en l'ús del camp durant les darreres dècades han fet augmentar i molt el nombre de senglars, amb la qual cosa és útil tenir caçadors a prop que ens proveeixin de material per aquest excel.lent àpat.
Contràriament al què hom sovint pensa, fer un civet no és difícil, tot i que cal tenir la previsió de tenir-lo en maceració un temps adequat abans de cuinar-lo.
No ho he provat mai, però suposo que un civet d'isard o de cèrvol deu quedar igual de bé.
Ingredients:
Si a sobre ho acompanyem d'una mica de poma confitada ni te cuento
Contràriament al què hom sovint pensa, fer un civet no és difícil, tot i que cal tenir la previsió de tenir-lo en maceració un temps adequat abans de cuinar-lo.
No ho he provat mai, però suposo que un civet d'isard o de cèrvol deu quedar igual de bé.
Ingredients:
- 1 Kg de porc senglar
- 2 litres de vi negre
- una ceba gran
- porro, api i pastanaga
- mitja cabeça d'alls
- un grapat de castanyes
- una branca de farigola i una de romaní; una fulla de llorer
- addicionalment podem fer un puré de poma com expliquem a la recepta del fricandó
- tallem el porc senglar a troços petits (mida estofat) i el deixem en maceració durant un mínim de 24 hores amb 1 l de vi, la ceba, el porro, api i pastanaga, tot ben picat.
- colem tot el material i rebutjem el líquid
- seleccionem el senglar, el salpebrem i el saltejem amb una mica d'oli
- posem les castanyes pelades en remull durant un mímin de 15 minuts
- Afegim les verdures reservades, la farigola, el romaní, el llorer i els alls picats;
- Hi tirem també les castanyes
- Afegim 1 l de vi i deixem fent xup xup durant unes bones tres hores
Si a sobre ho acompanyem d'una mica de poma confitada ni te cuento
diumenge, 26 d’agost del 2007
Pastís de xocolata
Una de les petites meravelles que es poden fer en una estona perduda de diumenge al matí. No apte per diabètics ni per dietes salvatges... (gràcies Anna i Oriol)
- 200 g de xocolata negra (amb un bo percentatge de cacau)
- 200 g de sucre
- 5 ous
- 2 cullarades de farina ben plenes
- aproximadament 13 g de llevat Royal o similar
- 200 g de mantega
- fondre al bany maria la xocolata amb una mica d'aigua per que no es cremi
- afegir el sucre un cop la xocolata estigui fosa i remenar
- afegir la mantega que prèviament haurem desfet a part
- afegir una barreja de la farina i el llevat. Sempre queda molt millor si ho passem tot per un "xino"
- afegir els ous
- posar la barreja en una plata de forn prèviament calenta a 180 graus (tenim forn elèctric i en uns 30 ó 40 minuts tenim el pastís cuit)
dissabte, 25 d’agost del 2007
Llonzes de porc amb all i julivert
Les llonzes de porc al forn sempre donen bon resultat i no fan mal a la butxaca. Amb all i julivert prenen molt bon gust.
Ingredients
- 4 llonzes de porc
- dos dents d'all
- julivert
- pebre vermell dolç o pebre negre
- 2 cullerades d'oli (d'oliva, per descomptat)
- prenem les llonzes i les sal pebrem
- trinxem l'all i el julivert
- afegim l'oli a la picada
- arrebossem les llonzes amb la picada
- ho posem al forn durant 20 minuts en una safata untada d'oli
fricandó
Un dels meus plats preferits. Fàcil de preparar i que sempre triomfa, especialment si l'acompanyem d'un arròs bullit o bé de poma al forn. en el cas de gent com jo i la meva parella, que acostumem a dinar davant de l'ordinador els dies de feina, és un plat que guanya fins i tot cuinant-lo el cap de setmana i deixant-lo preparat per ser consumit al cap d'uns dies. En aquest cas només us cal fer un arròs bullidet abans de marxar de casa i teniu un dinar del 7 portes!
Si ho feu tot ben poc a poc, és un dels plats més melosos i fàcils de fer de la nostra (nostra? en sóc ignorant ara mateix...) cuina.
Disfruteu!
- 1 kilo de carn de vedella, no cal que sigui tallada massa fina. El tipus de carn és important per tal de no tenir un resultat massa ple de "fils", però com veurem és més important el temps de cocció. Demaneu culatilla, revés d'espatlla o llata o bé simplement carn per fricandó a la vostra carnisseria preferida (al mercat del Poblenou o can Joan i Elena de Garriguella et tracten excel.lentment, si voleu un parell de consells esbiaixats...)
- bolets. Típicament la gent usa moixernons, que cal posar en aigua tèbia per hidratar-los si venen en sobrets. No obstant, usant qualsevol pot de bolets en conserva s'aconsegueix un resultat esplèndid, si no teniu accés a bolets frescos. La quantitat? al vostre gust
- oli d'oliva, per variar
- sal, pebre
- una branca de farigola, mitja fulla de llorer i si pot ser també una branca de romaní
- Salpebrem la carn i l'enfarinem. Tot seguit la posem a fregir en oli d'oliva ben calent. Apartem els talls un cop cuits moolt lleugerament. La meva dona li diu fer un "plis-plas", que no crec que necessiti ser aclarit, oi?.
- En una altra paella o cassola, prou gran per disposar-hi els talls de carn després, sofregim la ceba, hi afegim un tomàquet picat un cop doradeta i finalment hi afegim les dents d'all i la mitja fulla de llorer. Afegir l'all al final ens assegura no torrar-lo, però també es pot afegir abans que el tomàquet i afegir aquest de seguida que l'all deixi anar la seva oloreta.
- Afegim els talls de carn a la cassola i tot seguit aigua fins que quedi coberta la carn. Afegim la farigola i el romaní i ho deixem fent xup xup durant una bona estona. N'hi ha que hi afegeixen cervesa per ajudar a desfer la carn i que la cocció duri menys, però no hi ha com un fricandó fet amb moooooolta calma. En el meu cas acostumo a deixar-lo a foc lent durant gairebé dues hores
- Quan ja comenci a consumir-se el líquid és un bon moment per afegir-hi els bolets.
Si ho feu tot ben poc a poc, és un dels plats més melosos i fàcils de fer de la nostra (nostra? en sóc ignorant ara mateix...) cuina.
Disfruteu!
dimecres, 22 d’agost del 2007
Pa de pessic de iogurt
El clàssic pa de pessic que (en principi...) sempre surt bé si respectes les proporcions. El truc és usar el pot del iogurt com sofisticada i precisa eina de mesura
...i ja sabeu... a disfrutar!
- 1 iogurt
- 1 mesura (el volum del pot de iogurt buit) d'oli
- 2 mesures de sucre
- 3 mesures de farina
- 3 ous
- 1 sobre de llevat en pols
...i ja sabeu... a disfrutar!
Panellets
Com no sempre ha d'haver en un receptari un espai pels panellets. Cadascú els fa amb el seu toc personal i crec que aquesta recpeta és directament de la meva estimada Mano.
...i a disfrutar!
- 1 patata (sí, ja sé que comencem malament als ulls dels puristes...)
- 200 gr de sucre
- 1 llimona
- 250 gr d'ametlla ratllada
- 2 ous
- maizena
- pinyons
- bullim la patata amb pell
- la pelem i en fem un puré
- barregem la patata amb 200 gr de sucre i ratlladura de llimona
- deixem que es refredi
- afegim l'ametlla i un rovell d'ou
- de la massa en fem boles, que passem per maizena i per la clara de l'ou
- decorem amb pinyons
- pintem amb rovell d'ou i gratinem al forn
...i a disfrutar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)