fricandó

Un dels meus plats preferits. Fàcil de preparar i que sempre triomfa, especialment si l'acompanyem d'un arròs bullit o bé de poma al forn. en el cas de gent com jo i la meva parella, que acostumem a dinar davant de l'ordinador els dies de feina, és un plat que guanya fins i tot cuinant-lo el cap de setmana i deixant-lo preparat per ser consumit al cap d'uns dies. En aquest cas només us cal fer un arròs bullidet abans de marxar de casa i teniu un dinar del 7 portes!

• 1 kilo de carn de vedella, no cal que sigui tallada massa fina. El tipus de carn és important per tal de no tenir un resultat massa ple de "fils", però com veurem és més important el temps de cocció. Demaneu culatilla, revés d'espatlla o llata o bé simplement carn per fricandó a la vostra carnisseria preferida (al mercat del Poblenou o can Joan i Elena de Garriguella et tracten excel.lentment, si voleu un parell de consells esbiaixats...)
  
• bolets. Típicament la gent usa moixernons, que cal posar en aigua tèbia per hidratar-los si venen en sobrets. No obstant, usant qualsevol pot de bolets en conserva s'aconsegueix un resultat esplèndid, si no teniu accés a bolets frescos. La quantitat? al vostre gust
  
• oli d'oliva, per variar
  
• sal, pebre
• una branca de farigola, mitja fulla de llorer i si pot ser també una branca de romaní
  

1. Salpebrem la carn i l'enfarinem. Tot seguit la posem a fregir en oli d'oliva ben calent. Apartem els talls un cop cuits moolt lleugerament. La meva dona li diu fer un "plis-plas", que no crec que necessiti ser aclarit, oi?.
   
2. En una altra paella o cassola, prou gran per disposar-hi els talls de carn després, sofregim la ceba, hi afegim un tomàquet picat un cop doradeta i finalment hi afegim les dents d'all i la mitja fulla de llorer. Afegir l'all al final ens assegura no torrar-lo, però també es pot afegir abans que el tomàquet i afegir aquest de seguida que l'all deixi anar la seva oloreta.
3. Afegim els talls de carn a la cassola i tot seguit aigua fins que quedi coberta la carn. Afegim la farigola i el romaní i ho deixem fent xup xup durant una bona estona. N'hi ha que hi afegeixen cervesa per ajudar a desfer la carn i que la cocció duri menys, però no hi ha com un fricandó fet amb moooooolta calma. En el meu cas acostumo a deixar-lo a foc lent durant gairebé dues hores
   
4. Quan ja comenci a consumir-se el líquid és un bon moment per afegir-hi els bolets.

Per acompanyar he provat dues opcions excel.lents: un arròs bullit (amb una fulla de llorer, que no falti aquest detall mai) o bé un parell de pomes pelades, tallades a bocinets i cuites a foc lent amb molt poca aigua (especialment si són les fantàstiques Golden de Lleida, que ja duen molt de líquid). Altra gent m'ha comentat que fent les pomes al forn s'aconsegueix un resultat immillorable.

Si ho feu tot ben poc a poc, és un dels plats més melosos i fàcils de fer de la nostra (nostra? en sóc ignorant ara mateix...) cuina.

Disfruteu!