dilluns, 7 de maig de 2018

Galtes de porc al forn

Res més fàcil i difícilment res més agraït. Viure a Osona també implica tenir accés a bons productes del porc, i això cal aprofitar-ho sempre que es pot.

Aquest diumenge hem fet galtes de porc per sopar. Ben senzill, tot i que requereix el seu temps de forn.

-una galta per persona
-una patata mitjana per persona
-5-6 tomàquets madurs
-una ceba gran
-mitja cabeça d'alls
-mig got de conyac
-farigola i romaní passats per l'123

Fem un parell de talls en forma de creu a les galtes perquè es coguin millor. Les salpebrem i les posem en una safata fonda al forn, amb un rajolí generós d'oli d'oliva.

Quan són rosades, afegim, per aquest ordre i en intèrvals de 5-10 minuts la ceba tallada gruixuda, els alls sencers pelats, els tomàquets tallats a quarts i, junt amb aquests, una bona quantitat de la picada d'herbes aromàtiques i el mig got de conyac. N'hi ha que hi tiren també una mica de brou per fer més amorós el plat. Sense brou també queda molt bo.

Ho deixem fent xup xup entre 30' i una hora, tot girant les galtes de tant en tant perquè es vagin coguent uniformement. Podem passar les verdures per un minipimer i un xino o deixar-les a la vista, i ja ho podem servir.

En paral·lel haurem pelat i tallat les patates en 2 o 4 trossos (depenent de com siguin de grans) i les haurem posat en una altra plata al forn salpebrades i amb un rajolí d'oli d'oliva. Es faran en uns 10-15'. La idea és servir-les calentes al mateix moment que les galtes.

diumenge, 6 de maig de 2018

Spaghetti de blat de moro amb salmó, musclos i gambes

Diumenge de logística complicada. Dos a taula i amb horari incert de dinar. Es prestava un plat de pasta. Recollint les sobralles del dia anterior: musclos al vapor que van quedar del dinar i un tall de salmó a la planxa que no ens vam acabar per sopar. Avui tocava, doncs, pasta amb salmó! És típic fer-la amb crema de llet, tot insultant la sensibilitat dels amics italians. Com a que, a més, volíem que se'ns posés bé, hem evitat llet i pasta amb gluten.

La recepta que ha sortit, explorant aquí i allà, inlcou fumet de peix, que és ben fàcil de preparar si acostumeu a demanar espines quan aneu a la peixateria i el congelador té prou capacitat per anar-ne guardant quan ho feu.

Ingredients:

-un fumet de peix com explica la Mano que s'ha de fer;
-100g d'spaghetti de blat de moro per persona;
-un tall de salmó fresc, passat per la planxa uns minuts sense que quedi molt fet;
-uns musclos al vapor;
-2-3 gambes senceres per persona;
-3 dents d'all i una ceba; i
-una albergínia o un carbassó.

En una paella grossa anem fent la salsa mentre en una cassola escalfem aigua amb sal per als spaghetti.
Per fer la salsa anem fregit els ingredients: primer els allets i l'albergínia o el carbassó i després les gambes, tot en el mateix oli. Un cop fregit cada element el reservem sobre paper de cuina absorbent.

Finalment sofregim una ceba, novament en el mateix oli. Si convé, un cop sofregida la ceba de manera que quedi transparent, retirem una mica de l'oli en excés, per tal que no quedi massa pesat el plat final.

Fem bullir els spahetti la meitat del temps que marca el paquet, els escorrrem i afegim a la paella. Els voldrem acabar de fer amb el brou de peix, que anirem afegint com si es tractés d'un risotto. Amb un parell de cullerots de brou n'hem tingut prou per a dues persones, però feu prova i error... Quan els spaghetti són gairebé fets, afegim el salmó que haurem esmicolat amb els dits, els musclos sense closca, les gambes, els allets i l'albergínia o el carbassó.

Un cop s'hagi begut el líquid la pasta ja ho podem servir, tot havent rectificat de sal i pebre.

Fàcil, ràpid, lleuger i per quedar com un senyoràs!

dilluns, 2 d’abril de 2018

Conill amb cava i mostassa

Els dilluns de Pasqua són complicats a l'hora de cuinar perquè entre sortides de vacances amb la els de casa i visities obligades (i gaudides!) a la resta de la familia no queda massa temps per planificar i menys per comprar. Així que aprofitant la ruta amb cotxe per la Catalunya interior d'aquest dissabte passat i l'aturada obligada a Solsona per passejar pel seu preciós centre històric, vam aturar-nos a la carnisseria per comprar una mica de conill per avui.

Per tal de superar les receptes de conill a la cassola i conill amb escabetx ja massa més que amanides que tinc al blog he decidit tastar-lo amb mostassa. I com que no teníem vi blanc l'hem fet amb una ampolla de cava que madurava lentament a la nevera des del Nadal. Ben fàcil i ràpid si heu posat el conill una estona en maceració.


Ingredients:

  1. 2 conills (érem 5 i ens n'ha sobrat per un parell de carmanyoles aquesta setmana)
  2. una ampolla de cava
  3. 5 dents d'all senceres sense pelar
  4. mig pot de mostassa de Dijon
  5. dues cebes grans
Preparació
  1. Salpebrem el conill i l'untem amb mostassa. Hi afegim un got de cava. El deixem dins d'un bol a la nevera, si podem, un mínim d'una horeta.
  2. Quan faltin 45' per dinar el fregim amb abundant oli i el reservem
  3. En l'oli que ha deixat hi fem les dues cebes ben trinxades i a mig coure hi afegim les dents d'all.
  4. Finalment, afegim el conill, el cava que ens quedi (i que no ens hàgim pres mentre cuinàvem) i ho deixem reduir mitja horeta
Una delícia. Si heu pogut comprar una mica de pa com cal fareu que tota la família s'hi suqui els dits una bona estona mentre esperen la mona.

dijous, 8 de desembre de 2016

Gambes al cava

recepta obtenida de la Mano

1) Fer una bona picada

All, julivert, sal, atmetlles i 3-4 pinyons

2) tirar el cava a la picada

3) posar la picada amb les gambes senceres i més cava si cal que les cubreixi

4) deixar mascerar una hora

5) posar al foc per a que s'evapori l'alcohol i provar-les abans de servir





diumenge, 10 de gener de 2016

Spaghetti amb tòfona negra

He triat aquest dia per reprendre el meu estimat bloc per diverses raons. Gairebé tres anys no són pocs, i com gairebé sempre passa entremig de dues fites el pas del temps ens ha fet més savis i ha furgat una mica més les nostres ferides, tot afegint-ne de noves. Com les anem guarint depèn, en gran mesura, dels plaers de la vida. I de ben segur la cuina n'és un de primer nivell. Un altre, de vegades, pot ser la política, i avui el país ha fet un pas endavant que es recordarà molt temps, en plena època de recollida de tòfones. Any eixut, mancat de producció i ple d'incerteses, però ambdós fets fan aquest plat més intens al paladar.

Així doncs, passar d'una sopa de fideus japonesa a la recepta d'avui suposa un salt ben gran en molts aspectes, però aquest bloc no és l'espai adient per explicar-los. Quedem-nos només que més enllà del concepte "pasta", un yakisoba no s'assembla ni en pintura als spaghetti amb tòfona.

Cert és que he escollit quelcom ben simple per reprendre l'escriptura del bloc, però de vegades en la cerca de la simplicitat hi ha el secret de la felicitat. En això estem i aquí us deixo aquesta joia al paladar.

L'origen d'aquesta manera de preparar la pasta es troba a la Toscana, on el retrobament amb la vida va començar el proppassat estiu, de la mà dels meus nens i d'un viatge catàrtic cortesia d'Airbnb. La ruta ens va dur a casa del Fabio i la Paola i el seu gos tofonaire. Tot i que estàvem en el període inicial de cerca de tòfona blanca, la Paola ens en va trobar una ens va ensenyar a preparar-la com avui us explico. De tòfona blanca a negra va un petit món, però els plaers culinaris que ens provoquen van de la mà.

Ingredients (per a 4 golafres):

  • 25 gr de tòfona negra (Tuber melanosporum); si te la regala la Mano en una visita al mercat de Vic és encara més deliciosa.
  • 500-750g d'spaghetti. Hem usat spaghettini Gallo i han quedat genials.
  • 50-75g de mantega comprada in extremis a darrer minut de diumenge a cal Bruguer.

Preparació (enrojolidorament simple):

  1. posem al foc aigua amb sal (i una mica de mantega si volem) i quan arrenca el bull hi tirem els spaghetti;
  2. en paral·lel, anem desfent la mantega en un bol mentre hi tirem unes cullerades d'aigua de bullir la pasta; hi podem ratllar una mica de tòfona perquè la mantega vagi agafant sabor;
  3. colem la pasta i la remenem intensament amb la mantega desfeta dins del bol;
  4. ratllem la resta de tòfona i servim immediatament, tot afegint un rajolí d'oli de Flix (o de Garriguella, o de les Garrigues, o... d'Espiel).
Simple? exageradament, gairebé insultant. Cal complicar-se més la vida? us asseguro que avui no. Ja se l'han complicada prou els polítics. Enjoy!


dijous, 21 de febrer de 2013

Yakisoba- sopa de fideus

Primer fem el caldo de verdures amb ceba, porro, pastanaga. Els fideus Yakisoba els podem fer al vapor o bullits amb el caldo de verdures. Si ho fem com la darrera opció, prenem uns cullerots i els llancem el caldo bullint a sobre els fideuls, quan bulli la cassola amb els fideus tanquem el foc i deixem amb el caldo 10-15 minuts.

tallem unes verduretes:
pastanaga ben fineta a la juliana, ceba, pebrot verd talladet finet, colchicina i soja germinada

salsa yakisoba:
1 cullerada de sucre
60 ml ( 3 cullerades de mirin)
2 cullerades de sake
60 ml de soja
 sal
caldo de verdures fins que el sucre es disolgui

escalfem una paella omb oli a foc mitjà i afegim la carn de porc fins que estigui cuita. Afegim sal i pebre.  Afegim les verduretes i deixem daurar un parell de minuts, tirem la col i deixem un minut. FInalment afegim els fideus a la paella. Agefim 1/4 de tassa d'aigua sobre els fideus i tapem la paella. Deixem cuina a foc baix uns minuts i afegim la salsa yakisoba.

Tataki de Tonyina



Aquest plat es pot fer de dues maneres

1) Posem la tonyina en daus en maceració. Posem  sohja, gengibre ratllat i oli de sèsam. Un cop macerat el sellem amb oli, plis plas i després el posem sobre aigua amb gel per que aquest s'acabi de tancar per sobre i quedi cru per dins.
-una altra possibilitat que a mi és la que em va agradar més seria fer un tàrtar de la tonyina un cop aquesta hagi estat macerada. Piquem doncs la tonyina ben petita i la barregem amb salsa perrins, mostassa, sal, ceba xalota.

2) Arrebossem la tonyina amb pebre i la cuinem amb la paella ben calenta (afegir llorer a la paella). Cuinar la tonyina de banda a banda i després tallem a peces allargades. Es pot arrebossar amb sèsam si es vol.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails