dijous, 15 de setembre de 2011

La recepta del 15: conill amb escabetx a la andalusa

Recepta que penjo per col.laborar amb la "recepta del 15" dels fogons de la Bordeta. Feia temps que hi volia participar, però entre una cosa i una altra...
El cas és que aquesta que presento és clarament internacional i intercultural, la qual cosa no està pas malament per ajudar a superar la crispació dels darrers dies. De Varsòvia estant, he demanat la B (alias Aloma) a Barcelona que truqui la Mano, que s'està uns dies a la seva Córdova de l'ànima. Tot demanant-li que em recordés com feia aquelles sardines en escabetx tan genials, ens ha sorprès (un cop més!) amb la cuina de la seva terra. Aquí la teniu:
  • un conill i mig (sempre pensant en casa, on som cinc boques, algunes de les quals comencen a engrapar un no dir)
  • llorer
  • pebre en gra
  • ceba
  • julivert
  • un ou per rebossar
  • una cabessa d'alls
  • safrà "en hebra" (vaja... safrà.... no hi poseu qualsevol mandanga que trobeu al súper!)
  1. Es pren el conill salpebrat i tallat a trossets (demaneu que us el tallin a vuitens) i es posa en una olla amb 1/2 litre d'aigua, llorer, pebre en gra, ceba i julivert. Es deixa coure fins que estigui tendre.
  2. Es treu el conill, tot reservant el brou. S'arrebossen els trossets amb farina i ou (en aquest ordre) i es fregeixen.
  3. En paral.lel, preparem una cabessa d'alls i llorer al forn. Un cop ben escalivat, matxaquem els alls i ho afegim tot al brou. Remenem bé i colem el brou. Li afegim vinagre, sal i safrà fins que l'escabetx quedi bo.
  4. Posem el conill en un plat i el cobrim amb l'escabetx. El deixem a la nevera i... voilà!
Admeto que ja tinc una altra raó per dessitjar acabar l'estada a Varsòvia, doncs aquí d'escabetx poc que en faré! Ja em direu si us ha agradat!

dijous, 8 de setembre de 2011

Una senzilla truita de mongetes, alfàbrega i formatge de cabra

O hauria de dir "truita de circumstàncies"? No, que si no no us hauria enxampat al bloc. El cas és que això d'estar-se fora de casa tants dies i tornar-me solter de cop m'ha fet recordar com de difícil és la intendència de la llar de qui viu sol. Preparar menjar cada dia vol una petita nevera amb el just, i prou, no fós cas que se'ns passés res.

Els llegums són un bon exemple de teca que dura dies un cop cuita i que, per tant, ens pot socórrer en un moment de pànic típic per haver allargat massa la sessió de programació en C a la feina i no trobar res obert a Varsòvia. Avui ha estat un d'aquests dies, i he aprofitat que ahir vaig coure unes mongetes per fer-me una delicatessen de les que em recorden la meva infantesa a casa els meus pares, allà a prop del Casino del Masnou. "De circumstàncies" perquè el títol és molt bonic però no reflecteix que l'he fet amb el que tenia: una planta d'alfàbrega que vaig comprar per 2zl. fa uns dies i que m'ha servit per arreglar uns quants àpats i un tros de formatge de cabra que ja em saludava amb mala llet cada cop que obria la nevera:
  • aprox. 100g de mongetes seques
  • 4 ous
  • unes fulles d'alfàbrega
  • una mica de formatge (l'he posat de cabra, però qualsevol serviria, fins i tot un manxec)
  1. Primer ens cal coure bé les mongetes. Això tìpicament ja ho haurem fet el dia abans. El procediment és simple però s'ha de fer bé:
    1. deixem les mongetes en remull tota una nit
    2. les escorrem bé i les fiquem a una petita olla ben cobertes d'aigua freda (sense sal!)
    3. les coem durant una bona estona (2 hores si es fa a pèl, menys si s'hi afegeix una mica de bicarbonat i amb 30-45 minuts ja n'hi haurà prou si disposem d'una olla a pressió)
    4. quan parem el foc (que no haurà interromput el bull de les mongetes en cap moment un cop s'hi hagi arribat) afegim la sal que es necessiti. Ho deixem refredar.
    5. Escorrem bé però sense passar-hi aigua.
  2. Agafem unes mongetes cuites com he explicat més a munt i les passem per la paella amb un parell de dents d'all tallades ben finetes. Res, 3-4 minuts.
  3. Mentrestant batem els ous a part i tot seguit hi aboquem les mongetes sofregides, tot remenant bé.
  4. Aquí podem afegir el que volguem, com en aquest cas les fulles d'alfàbrega ben picadetes i el formatge a bocinets.
  5. Sobre una paella molt calenta amb un minúscul rajolí d'oli per tal que no s'enganxi, fem la truita tot tombant-la de tant en tant i controlant el foc per tal que no se'ns cremi.
Photo on 2011-09-08 at 22.07
Disculpeu la mala qualitat de la foto. L'he tret amb l'única eina que tenia, la càmara del mac. Si ho acompanyeu amb una bona amanida, doncs la truita de mongetes sovint queda un pèl pesada, ja teniu un àpat ben apanyat. Si a sobre teniu un bon Heus blanc, posem pel cas, vosaltres que el teniu més a prop, pot ser el súmmum.
Ah!, se m'oblidava! Evidentment no es tracta de cruspir-la tota en un dia. Es pot guardar la meitat i amb un dia més queda encara millor.

diumenge, 15 de maig de 2011

Dues meravelles pels sentits

Algú em va dir fa un temps que una de les millors coses de treballar en recerca és la gent que coneixes i, com evidentment també passa a altres professions, les visions culinàries que t'aporten els qui et visiten dede de més enllà dels Pirineus.
Conèixer belgues, per exemple, suposa entrar en el món de la xocolata per la porta gran, i després de gaudir-ne a casa seva, la H em va enviar finalment un parell de receptes que poden generar reaccions certament inesperades en els vostres convidats. Ara com ara no tinc la xocolata a punt per provar-les, però en compraré tan aviat com el destí em dugui a alguna més o menys avorrida reunió a Brusel.les.
La primera recepta l'he tastada a ca la H i en Y i certifico l'orgasme culinari que ens va provocar.

RECEPTA 1
  • 120 gr de xocolata belga negra i amarga
  • 250 gr de nata
  • 75 gr de clara d'ou
  • 60g de sucre
  1. fondre, al bany maria, la xocolata amb 50 gr de nata, tot remenant amb energia amb una cullera de fusta
  2. deixem refredar a uns 35 graus
  3. batem la resta de nata
  4. batem per separat les clares d'ou amb el sucre
  5. barregem tot, altre cop amb una cullera de fusta, amb tots els ingredients a temperatura ambient (si no, les clares es liquaran de nou). Si la barreja de xocolata és massa freda, la xovcolata pot precipitar.
  6. Deixem-ho refredar per dues hores a la nevera
RECEPTA 2
  • 100 gr de xocolata negra
  • 30 gr de mantega
  • 50 ml de nata
  • 2 rovells d'ou
  • 4 clares d'ou
  • 20 gr de sucre
  1. fonem la xocolata amb la mantega a foc molt baix (si està massa calent, la xocolata es cremarà i la mantega perdrà el seu gust i estructura)
  2. afegim la nata i barregem enèrgicament
  3. Afegim els rovells i continuem remenant
  4. batem les clares junt amb el sucre
  5. barregem tot plegat, altres cop a temperatura ambient (veure comentaris més amunt)
  6. un parell d'horetes de nevera i ja es pot servir

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Sociable