Pizza rustica o pastís de ricotta

No hi ha com un dissabte al matí de mercat per Vic per reprendre energies després d'una esgotadora mudança. Entre làmines de parquet, tires de sòcol i pots de 15 kilos de pintura, poder gaudir de la reformada cuina es feia imprescindible per donar sentit a tot plegat. Carro, prepara't, que anem a arrasar les parades de la plaça! Fruita de veritat, herbes per cuinar, pa de debò, unes sardines per sopar que han fet les delícies de tots els que avui estàvem a casa i, com no, un nou experiment culinari, aquest cop de la mà de Battitarano i Richardson i el seu adorable "The four seasons of Italian Cooking". Per a l'ocasió ens hem centrat en la cuina napolitana d'estiu i hem preparat una pizza rustica o pastís de ricotta que ens ha deixat a tots enamorats. Molt fàcil i bé de preu.

Ingredients:

Per a la massa:

• 240g de farina
• 125g de mantega Cadí
• 60g de margarina
• 90ml d'aigua

Per al farcit:

• mig kilo de ricotta
• 180g de mozzarel·la de búfala
• 50g de pernil del país (si, com a casa, espereu un fill, millor passeu abans per la paella sense oli el pernil fins que quedi ben cruixent, i així eviteu complicacions)
• 30g de parmesà, grana padano o pecorino (formaggio di fossa) ratllat
• 3 ous

Per decorar el pastís:

• un rovell d'ou

Preparació:

1. Comencem per fer la massa. Salem lleugerament la farina, que haurem posat en un bol gran, i hi afegim la mantega i la margarina tallades a bocinets molt petits. Amb els dits ens assegurem que la massa queda ben homogènia. Li donem forma de volcà i hi afegim l'aigua. Seguim treballant-ho amb els dits i en fem una bola compacta. Un cop feta, l'aplanem una mica, l'emboliquem amb película de plàstic i la deixem reposant a la nevera un mínim de dues hores.
2. Quan som a punt de fer el pastís, escalfem el forn a 175 graus i disposem 2/3 de la massa en un motlle baix de pastisseria (tipus quische) una mica pintat de mantega (o bé amb un paper de forn -nosaltres hem fet les dues coses), assegurant que la posem ben prima (no més de 3mm de gruix). La resta de la massa la reservem.
3. Per fer el farcit, barregem bé els formatges i el pernil amb els tres ous ben batuts fins que agafi una textura semilíquida. Aboquem aquesta barreja dins del motlle i l'escampem bé. Ens ha de quedar més d'un cm de marge de la massa de suport per tal de que no ens vessi quan ho coem al forn.
4. Amb la massa de farina restant, fem tires i decorem la superfície del pastís al nostre gust. Un cop fet això, pintem amb un pinzell de cuina les tires amb el rovell d'ou, una mica allargat amb aigua (res, una culleradeta). 
5. Ja podem posar el pastís al forn i el deixem coure tranquilament mentre veiem un episodi d'Outlander. Entre 65 i 70 minuts és suficient al nostre forn, i ens hem guiat perquè la superfície es mostrava prou torrada.
   

Les reaccions, esperables😊:

El que no sabien és que és fàcil inspirar-se amb un bon llibre de cuina davant...

Conill a la cervesa

Arribar tard de la feina té diverses lectures, una de les quals pot ser que he avançat amb les simulacions d'aquella proteïna que se'm resistia, o bé que no me n'he sortit d'acabar el paper del M. Sigui com sigui, i com que el pressupost familiar aquests dies està un pèl justet (per ser generosos...) he fet parada al BonArea per comprar un conill sencer, bé de preu i només necessitat de la meva expertesa (?) en fer-ne vuit trossos. Val a dir que la Kira ha gaudit com pocs dies dels menuts del conill després de tallar-lo.

La recepta és un punt aprofitada d'aquí i d'allà i un punt improvisada. Aquí la teniu per a un bon sopar  per a tres o quatre persones, amb una cocció de menys d'una hora total:

Ingredients:

• 1 conill tallat en vuit trossos
• 3-4 dents d'all
• un parell de cebes petites o una de gran
• farigola
• un parell de tomàquets madurs
• una fulla de llorer
• una llauna o (millor) tres quintos de cervesa (un d'ells és per beure'l mentre cuinem, és clar)
• una cullerada de farina

Preparació:

1. Salpebrem el conill i el daurem en una cassola de ferro. El reservem.
2. En el mateix oli hi sofregim, en aquest ordre: llorer i ceba, alls, tomàquet ratllat.
3. Un cop fet el sofregit hi afegim una cullerada de farina per espessir i que agafi consistència. 
4. Afegim una mica de farigola ja sigui en branca i fresca o de pot (com ha estat el meu cas avui, sense que hagi de sortir d'aquí).
5. Afegim la cervesa i deixem reduir una miqueta. Tot seguit hi col·loquem els trossots de conill i ho deixem coure a foc més lent uns 30 minuts, tot donant la volta al tall cada 10 minutets.

Som-hi que avui fan Polònia i volem sopar aviat!

Pollastre amb punxa

Quan s'ha comprat un bon pollastre rei de tres quilets de no res cal tenir un bon pla de cap de setmana per gastar-lo. Res millor que tots els nens dinin a casa i fem un àpat d'aquells per sucar-hi pa. I pocs cops millor dit.

Ben fàcil, i millor encara si el deixeu fent xup xup mentre passegeu amb tota la familia pel mercat del ram de Vic, en un dissabte lluminós i fresc com el d'avui d'inici d'abril.

Per inspirar-se, el millor és regirar entre els llibres de cuina de csasa. Avui m'he basat en l'edició del 1997 d'"El gran llibre de la Cuina Catalana" d'en Josep Lladonosa. Amb raó mai s'equivoca un anant a parar al Set Portes si l'ocasió s'ho val (i paga algú altre...).

Som-hi catalans, que la palla va cara!

Ingredients:

• un bon pollastre de pagès o un Rei tallat en 8 trossos (o més si els quarts són contundents, com era el cas del d'avui;
• un parell de pebrots vermells;
• una cabeça d'alls;
• vuit o deu (depèn de la mida) tomàquets madurs;
• julivert;
• canyella en pols; i
• brou (avui amb mig litre ja n'he tingut prou).

Preparació:

1. enrossim el pollastre salpebrat i empolsisat generosament amb canyella a una cassola amb un rajolí llarg d'oli d'oliva ben calent;
2. un cop enrossit hi afegim el pebrot tallat a tiretes;
3. passats uns minutets, afegim l'all picat ben finet fins que quedi ben rosadet;
4. hi afegim el juivert;
5. afegim els tomàquets, que prèviament hem passat per la batedora;
6. remenem bé, esperem un minutet i afegim el brou.

Tot plegat estava ben líquid i, per tal que el pollastre quedés ben tou, he tapat la cassola i ens hem anat a fer un tomb amb la família. Ben bé dues hores després el pollastre ja estava al punt i, per tal de treure l'excés de líquid, he destapat i he apujat el foc perquè s'evaporés. En 5-10 minuts el plat estava perfecte per ser servit. Si ho feu acomanyat amb un bon pa de can Bruguer, no us n'explico el resultat perquè se'm faria difícil i llarg. Només us dic que hem repetit tots!