Val a dir que els popets són sempre un problema. Per una banda, els adoro, i per l'altra la B. sempre hi troba algun inconvenient. Així doncs, dissabte passat, en veure els hermosos exemplars que tenia l'Esteve a la parada, no me'n vaig poder estar de tornar a provar-ho. Per sort, el llibre del Vázquez Montalbán (VM) oferia una recepta de sèpies estofades que vaig poder adaptar fàcilment al què tenia per casa.
- 500-1000 gr de popets, un cop els hem netejat. Si són petits no cal que feu res més que separar el cap de les potes, no cal trossejar-los més perque redueixen molt
- el mateix pes en patates noves, de les que queden dures fins i tot després de bullir-les una estona
- 1 cabeça d'alls, només pelada de les fulles més exteriors i seques
- 2 cebes mitjanes
- 1 fulla de llorer
- una culleradeta de pebre vermell
- 2 tomàquest madurs
- mig got d'oli d'oliva
- 1 got de vi (en VM suggereix blanc, però amb negre va quedar frepant)
Res més senzill i gustós, ideal per quedar bé amb qualsevol visita que tingueu el dia següent
- En una cassola, afegim en aquest ordre, mentre es va coent el material: pops, patates en trossos grans, cabeça d'all, cebes tallades en quarts, llorer, pebre vermell, tomaquest tallats també en quarts, vi, oli i sal.
- Cobrim d'aigua just pel damunt del material
- En VM suggeria coure 30 minuts, però el pop certament necessita més temps. Jo ho vaig deixar un parell d'hores fent xup, xup, fins que es va consumir el líquid (no ho deixeu sec, però!)
Ho podeu servir com aperitiu, fins i tot, acompanyat d'un bon pa de pagès de can Mingo. Com a bon mortal que viu del seu míser sou, no vaig tenir el plaer de provar-ho però intueixo que la barreja d'aquest àpat amb un bon celler Mas Doix pot produir reaccions certament inesperades. Descomunal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada