- 3/4 de kilo de camagrocs
- un grapat de rovellons (en el meu cas he usat gairebé els encenalls d'una razzia que m'ha obligat a fer la comunitat de cucs que els poblaven; ja ho diuen: "Els bolets collits pel setembre, al matí són frescals i al migdia els cucs se'ls mengen", i com que encara semblava que fóssim a ple agost...)
- un puntet de picada d'all i julivert
Res més senzill. El truc està en treure l'aigua dels camagrocs seguint el protocol que em va ensenyar fa temps en Lluís A., una de les persones que més disfruta cuinant d'aquest país.
- treiem els peus dels camagrocs, tot i que deixem una bona part del tronc (a mí m'agrada...); netegem els rovellons de cucs si en tenen (no es tracta pas de fer un fricandó de mosca, no?);
- no els mullem pas, i directes a la paella, sense res d'oli; es tracta de que els camagrocs, com he dit, perdin l'aigua;
- just en el moment que els camagrocs han perdut l'aigua, i abans no es comencin a torrar, afegim un rajolí d'oli d'oliva i els saltegem 2-3 minuts; després afegim la picada d'alli julivert (poca!) i ho remenem un minutet més;
- corregim la sal dels bolets;
- mentrestant ja tindrem els cinc ous trencats i, idealment, mig batuts amb una forquilla, així com saladets;
- quan l'all comenci a deixar el seu aroma, afegirem els ous i remenarem tot plegat amb alegria.
Vaja, no cal ser un geni, però sí tenir el temps d'anar a comprar (la gent de ciutat som així de tristos) els bolets i l'encert de fer que perdin l'aigua abans d'afegir l'oli.
Per variar... BRU-TAL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada