Els cigrons de la iaia Nuri

Quan era petit odiava aquest plat. Alguna cosa hi havia que el meu paladar no podia soportar. Ara, en canvi, el color, el gust i el tacte terrosos dels cigrons em torna boig, i me'ls menjo crus, en brou, a la manera de la iaia Nuri... I avui que finalment comença el mal temps, doncs m'ha vingut de gust fer-ne el primer plat del curs.

Aquest cop els he bullit com em recomanava en Luís. Bullir cigrons no és pas cosa de fer sense pensar. Cal que els llencem a l'aigua bullint i que aquesta no deixi de fer-ho. Sense sal! La sal s'afegeix un cop cuits. Però no ens avancem:

• 1 kilo de cigrons secs
• 4 ous durs
• una ceba i 2-3 tomàquets madurs mitjans.
• per la picada: dues dents d'all, una mica de julivert del jardí, 25-50 gr d'ametlles torrades i un bri de safrà

1. posem els cigrons un dia sencer en remull, si pot ser amb una mica de bicarbonat per ajudar a estovar-los; en Luís em diu que a les Alpujarras, de petit, els refregava amb sal abans de ficar en remull, mentre amb un ull vigilava el foc i amb l'altra els seus germans petits.
2. Escorrem els cigrons, posem aigua a escalfar i quan aquesta estigui bullint afegim els cigrons poc a poc, per tal que no es trenqui l'ebullició; aquest punt és crític, doncs si deixa de bullir els cigrons ja no continuaran estovant-se; a l'inici de bullir cal que anem treient l'escuma que es forma a la superfície amb una espàtula;
3. al cap de dues hores (una horeta llarga amb olla a pressió) parem el foc si veiem que en agafar els cigrons amb el dit els podem xafar de forma fàcil (però sense que estiguin massa estovats!);
4. Fem un sofregit amb una ceba i, un cop aquesta estigui dauradeta, 2 o tres tomàquets mitjans ben madurs. Quan estigui una mica fet, hi afegim els cigrons, una mica del líquid de cocció, i que faci xup xup una estona.
5. En acabat, treiem del foc i afegim els ous durs que haurem fet a part, i una picada molent tots els ingredients esmentats. La M. i en F. disfruten ara mateix de valent fent la picada amb la mà de morter (és qüestió de temps sentir un ai!).

Al cap d'uns minuts ja ho podem servir o, en tot cas, reservar-ho per l'àpat del dia següent a la feina.