diumenge, 12 de febrer de 2012

Cuixes empordaneses d'ànec al forn amb poma confitada i ceba caramel.litzada

Ahir, després de deixar els nens per a que anessin a fer el cabra tot el cap de setmana amb les colles del seu centre excursionista, la B i jo vam decidir prendre'ns un parell de dies a Vila de tranquil.litat i concentració en diversos assumptes pendents de la feina. Tot plegat va estar amanit amb una vetllada ben agradable al mas de l'I i la M sentint els esbufecs de la tramuntana sota un cel net com el plat que vam deixar després de l'àpat que us explico avui. Per al sopar vam pensar dur unes gambes però sembla que la mateixa tramuntana ens la va jugar i ca la Tina estava tancat.  Així doncs vam optar per unes cuixes d'ànec confitades, tot recuperant algunes idees del magret. Les vam acompanyar amb una compota de poma i unes cebes confitades. Molt adient per a dur preparat si a sobre ens deixen el forn per a escalfar les cuixes:

  • una cuixa d'ànec confitada per cap;
  • 1kg de patates blanques;
  • 3 pomes de Girona (si ets a Girona... ;-);
  • 3-4 cebes mitjanes;
  • sucre de canya (o bé una mica de mel) i un rajolí de de Porto/Xerès.

La preparació és molt simple, tot i que no immediata:

  • Les cuixes:
    • les treiem dels seus envassos i les deixem a temperatura ambient sobre un plat per a que vagin perdent el greix; si això ho feu, com nosaltres, en plena onada de fred a l'Empordà millor que les deixeu sobre una estufa de llenya o al costat de la llar de foc;
    • 40 minuts abans de servir-les les deixem en una plata de forn o una cassola de terra i les deixem 10-15 minuts fent-se per banda amb uns 10 minuts finals de gratinat per a assegurar una pell cruixent; aquí la M ens va fer lloc al seu forn mentre preparava un pastís tatin que va rematar el sopar de quina manera).
  • Les patates:
    • abans de sortir de casa les vaig tallar a dauets d'un parell de cm d'aresta i les vaig deixar en aigua freda uns 10 minuts per a eliminar l'excés de midó;
    • a ca la M les vam fregir amb abundant oli al qual havíem afegit el greix sobrant de les cuixes;
    • just 3-4 minuts abans de treure-les, cal afegir-li un parell de dents d'all talladet petit (jo no hi trec mai el germen, disculpeu);
    • dels nostres amfitrions em quedo, entre moltes altres coses, amb el truc de deixar les patates fora de l'oli un cop ja fetes per tal de ficar-les-hi novament un minut just abans de servir.
  • La compota:
    • pelem i tallem a bocinets les tres pomes, i les deixem a una cassoleta amb un got d'aigua, un parell de cullerades de sucre de canya (o bé l'equivalent de mel) i el rajolí de Porto/Xerès (o conyac, si no hi ha res més);
    • ho deixem fent xup-xup a foc lent tanta estona com calgui, anant remenant i xafant la poma sovint;
    • quan ja està prou reduït ho triturem fins que quedi ben homogeni.
  • La ceba:
    • afegim les cebes tallades a bocins a una paella amb un rajolí generós d'oli i les deixem coent-se a foc ben lent entre una hora i mitja i dues hores;
    • podem afegir-hi un punt de mel, però si les cebes són ja dolces millor que no;
    • si en tenim, podem afegir-hi al final una punta (una chispita, que diria la mano) de comí que mai fa mal, més aviat al contrari.
No es pot fer un àpat més simple i més agraït, si teniu una tarda de pau casolana mentre aneu escrivint projectes de recerca, beques per a nous estudiants, cartes de recomanació i patents d'utilitat. També podeu cuinar-ho si esteu llegint el darrer llibre del Cabré o mirant la pel.lícula del dissabte a la tarda, és clar, no cal ser pas tan raret.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Sociable